Com heu sentit a la lectura anterior, en què l'Apostol deia: «Alegrau-vos sempre en el Senyor» (Flp 4, 4), la caritat de Déu, o germans caríssims, ens crida, per a la salvació de les nostres ànimes, a les joies de la beatitud eterna. Les joies del món van cap a la tristesa sense fi. En canvi, les joies que responen a la voluntat del Senyor condueixen a les joies duradores i immortals aquells que les cultiven assíduament. Per això l'Apostol diu: «Us ho dic una altra vegada: alegrau-vos» (Flp 4, 4).

Exhorta a augmentar sempre més la nostra alegria en Déu mitjançant l'observança dels seus manaments, perquè quant més haguem lluitat en aquest món per obeir els precets del Senyor, tant més serem feliços en la vida futura, i tant més gran glòria ens guanyarem als ulls de Déu.
«La vostra amabilitat sigui coneguda de tothom» (Flp 4, 5); és a dir, la vostra conducta santa sigui manifesta no només als ulls de Déu, sinó també als dels homes, com a exemple d'honestedat i sobrietat per a tots aquells que habiten amb vosaltres a la terra. Deixeu de vosaltres un bon record tant de vida cristiana com de rectitud humana.
«El Senyor és proper! No us afaneu per res» (Flp 4, 5-6). El Senyor és sempre proper a tots aquells que l'invoquen amb cor sincer, amb fe recta, amb esperança ferma, amb caritat perfecta; ell, en efecte, sap del que teniu necessitat abans que li demaneu: ell és sempre disposat a venir en auxili en qualsevol necessitat a tots aquells que el serveixen fidelment. Per això no hem de preocupar-nos gaire dels mals que ens amenaçen, quan tenim la certesa que Déu, la nostra defensa, ens és molt proper, segons el dit: «El Senyor és proper a qui té el cor trencat, ell salva els esperits aferrats. Moltes són les desgràcies del just, però el Senyor el lliura de totes» (Sal 33, 19-20). Si nosaltres ens esforcem a complir i a conservar el que ens ha manat, ell no triga a donar-nos el que ens ha promès.

«Però en qualsevol necessitat exposeu a Déu les vostres peticions, amb pregàries, súpliques i accions de gràcies» (Flp 4, 6) per poder afrontar les proves amb paciència i serenitat i mai amb amargues queixes —Déu ens en guardi—, sinó més aviat «donant contínuament gràcies per tot a Déu Pare» (Ef 5, 20).

Sant Ambròs, bisbe