Jesucrist és el nostre pontífex, el seu preciós cos és el nostre sacrifici, que ell ha immolat a l'altar de la creu per la salvació de tots els homes.
El seu sang, vessat per la nostra redempció, no era sang de vedells ni de cabres, com a la llei antiga, sinó de l'agnell innocentíssim Jesucrist, nostre salvador.
El temple, on el nostre pontífex celebrava el sacrifici, no havia estat construït per mà d'home, sinó només per la potència de Déu. En efecte, ell va vessar el seu sang davant del món, que de veritat és el temple construït només per la sola mà de Déu.
Ma aquest temple té dues parts: una és la terra, que ara habitem; l'altra part encara és desconeguda per a nosaltres, mortals.
I ell va immolar el sacrifici primer aquí a la terra, quan va suportar una mort molt àmarga, i després, quan, vestit amb el nou vestit de la immortalitat, va entrar amb el seu propi sang al santuari, és a dir, al cel. Aquí va presentar davant del tron del Pare celestial aquell sang d'immens valor que havia vessat amb profusió per a tots els homes esclaus del pecat.
Aquest sacrifici és tan agradable i acceptat per Déu, que ell no pot evitar – no tan bon punt el mira – de tenir pietat de nosaltres i de donar la seva misericòrdia a tots aquells que realment es penedeixen.
A més, és un sacrifici etern. És ofert no només cada any, com succeïa pels jueus, sinó cada dia per la nostra consolació, fins i tot, en cada hora i moment, perquè en tinguem un fortíssim auxili. Per això l'Apòstol afegeix: «després d'haver-nos obtingut una redempció eterna» (Hb 9, 12).
D'aquest sant i etern sacrifici en fan part totes aquelles persones que són realment contrites i fan penitència dels pecats cometuts, i que estan fermament decidides a no reprendre més els seus vicios, sinó a perseverar amb constància en la recerca de la virtut. Això és el que ensenya l'apòstol sant Joan amb aquestes paraules: «Fillols meus, us escric aquestes coses perquè no pecueu; però si algú ha pecat, tenim un advocat davant del Pare, Jesucrist just. Ell és la víctima d'expiació pels nostres pecats; no només pels nostres, sinó també pels de tot el món» (1 Jn 2, 1).

Del «Comentari als salms» de sant Joan Fisher, bisbe i màrtir