Un cop d'any el sum sacerdot, deixant fora el poble, entra al lloc on hi ha el propiciatori amb els querubins damunt seu. Entra al lloc on hi ha l'arca de l'alleança i l'altar de l'encens. Allà no se li permet entrar a ningú, llevat del Pontífex.
Ara, si considero que el meu veritable Pontífex, el Senyor Jesucrist, vivint en la carn, durant tot l'«any» estava amb el poble, aquell «any» del qual ell mateix diu: El Senyor m'ha enviat a predicar la bona nova als pobres, a promulgar un any de gràcia del Senyor i el dia de remissió (cf. Lc 4, 18-19), noto que una sola vegada en aquest any, és a dir, en el dia de l'expiació, entra al sant dels sants, la qual cosa significa que, havent executat la seva tasca, penetra als cels i es posa davant del Pare per fer-lo propici a la humanitat, i per pregar per tots els que creuen en ell.
coneixent aquesta seva propiciació amb què fa el Pare benevolent envers els homes, l'apòstol Joan diu: Això us dic, fills meus, perquè no puguem pecar. Però si hem caigut en pecat, tenim un advocat davant del Pare, Jesucrist just, i ell mateix és el propiciatori pels nostres pecats (cf. 1 Jn 2, 1).
Però també Pau recorda aquesta propiciació, quan diu de Crist: Déu l'ha establert com a propiciatori en la seva sang mitjançant la fe (cf. Rm 3, 25). Per tant, el dia de la propiciació durarà per nosaltres fins que no acabi el món.
Diu la paraula divina: I posarà l'encens sobre el foc davant del Senyor, i la fumada de l'encens cobrirà el propiciatori que és sobre l'arca de l'alleança, i no morirà, i prendrà de la sang del vedell, i amb el seu dit la vessarà sobre el propiciatori del costat oriental (cf. Lv 16, 12-14).
Ensenyà als antics Hebreus com s'havia de celebrar el rit de la propiciació pels homes, que es feia a Déu. Però tu, que has vingut del veritable Pontífex, de Crist, el qual amb la seva sang et va fer propici Déu i et va reconciliar amb el Pare, no et quedis a la sang de la carn, sinó que aprèn a conèixer la sang del Verbo, i escolta'l que et diu: «Això és la meva sang de l'alleança, vessada per molts, en remissió dels pecats» (Mt 26, 28).
No et sembli, doncs, sense sentit el fet que ha estat vessada del costat oriental. La propiciació t'ha vingut de l'orient. D'allà és, en efecte, la persona que té el nom d'Orient, i que ha esdevingut mediador de Déu i dels homes. Per tant, ets convidat per això a mirar sempre cap a l'orient, d'on per a tu sorgeix el sol de justícia, d'on per a tu sempre neix la llum, perquè no caminis mai en les tenebres, ni aquell últim dia et sorprengui en les tenebres. Perquè la nit i la foscor de la ignorància no s'hi acosti de puntetes; perquè et trobis sempre a la llum del coneixement, i en el dia lluminós de la fe i sempre obtinguis el llum de la caritat i de la pau.

Dels «Sermons sobre el Lèvitic» d'Orígenes, presbíter