La llum fulgidíssima de la predestinació i de la gràcia è el mateix Salvador, «el Mediador entre Déu i els homes, l'home Jesucrist» (1 Tm 2, 5). Amb quins seus mèrits anteriors d'obres i de fe la natura humana present en ell ha fet que arribés a tal grau? Em sigui donada una resposta, si us plau. Aquell home assumit pel Verb coeterni al Pare en la unitat de la persona, com ha merescut de ser el Fill unigènit de Déu? Quina obra seva buona qualsevol el va precedir? Què va fer abans, què va creure, què va demanar, per arribar a aquesta magnitud inefable? Potser que el Verb, creant i assumint l'home, des del moment en què va començar a existir, aquell mateix home no va començar a ser l'únic Fill de Déu?
Sigui per a nosaltres ben clar que è en el nostre cap, Crist, on es troba la font de la gràcia, d'on ella es difon per a totes les seves membra, segons la capacitat de cadascú. Mitjançant aquesta gràcia tot home esdevé cristià a l'inici de la fe, i va ser també per aquesta gràcia, que aquell home, des de l'inici, è esdevingut Crist. Aquest è reneixit del mateix Esperit, del qual è nascut l'altre. Aquell que opera en nosaltres la remissió dels pecats è el mateix Esperit que va preservar l'altre de tot pecat. Certament Déu va saber prèviament el que havia de fer. Per tant, la predestinació dels sants è aquella que va tenir el seu màim esplendor en el Sant dels sants. Qui interpreta correctament les paraules de la veritat, com pot negar aquesta doctrina? De fet, sabem que el mateix Senyor de la glòria, en tant que el Fill de Déu es va fer home, va ser predestinat.
 Jesús, doncs, è estat predestinat. Ell que havia de devenir fill de David segons la carn, è estat predestinat a ser, en la potència, Fill de Déu segons l'Esperit de santetat. Això è perquè è nascut de l'Esperit Sant i de la Verge Maria. I aquesta è estat precisament l'empresa singular de l'home, empresa completada inefablement pel Déu Verb, de manera que fos realment i pròpiament anomenat al mateix temps Fill de Déu i Fill de l'home: fill de l'home per la natura humana assumida, Fill de Déu perquè qui l'assumia era el Déu Unigènit; perquè no es cregués en una quaternitat en lloc de la Trinitat.
Aquesta sublimació tan gran, excel·lent i suma de la natura humana va ser predestinada de manera que no pogués ser més alta. Així, d'altra banda, la divinitat no va poder abaixar-se més per a nosaltres, que amb l'assumir la natura humana juntament amb la feblesa de la carn fins a la mort de creu. Per tant, com ell sol va ser predestinat a ser el nostre cap, així hem estat predestinats en molts a ser les seves membra. Per això callin aquí els mèrits que són anats perduts per culpa d'Adam, i regni la gràcia de Déu que domina per obra de Jesucrist nostre Senyor, únic Fill de Déu, únic Senyor. Qualsevol que hagi descobert que la generació singular del nostre cap è deguda als seus mèrits anteriors, busqui també de descobrir en nosaltres les seves membra els mèrits anteriors del mateix cap, als quals è deguda la regeneració multiplicada.
 
Sant Agustí, bisbe.