La alegria de pertànyer a Déu

Seran, doncs, eliminades totes les Escriptures, que durant la nit d'aquest segle s'encenien per a nosaltres com a llums, perquè no restéssim en les tenebres.

Eliminades totes aquestes coses, ja que no tindrem més necessitat de la seva llum, i havent desaparegut també els mateixos homes de Déu, que en foren els ministres, perquè ells també veuran amb nosaltres aquella llum de veritat en tota la seva claredat, deixant de banda, doncs, tots aquests mitjans auxiliars, què veurem? De què se nutrirà la nostra ment? De què es deleitarà la nostra vista? D'on vindrà aquella alegria que cap ull no ha vist, ni orelha ha sentit, ni mai ha entrat en el cor de cap home? (cf. 1 Cor 2, 9). Què veurem?
Vos conjuro, ameu amb mi, correu amb mi fermes en la fe: anhelem la pàtria del cel, sospirem la pàtria d'allà dalt; considerem-nos com a simples pelegrins aquí a baix. Què veurem llavors? Ho digui ara l'Evangeli: «En el principi era el Verb, i el Verb era amb Déu, i el Verb era Déu» (Jn 1, 1). Vindràs a la font, d'on t'han arribat poques gotes de rosada. Veuràs a la llum del dia aquella llum, de la qual només un raig, per camins indirectes i oblics, ha arribat al teu cor, encara envoltat de tenebres i que encara necessita de purificació. Llavors podràs veure aquella llum i sostenir-ne l'esplendor.
«Estimats, diu el mateix sant Joan, ara som fills de Déu, però encara no s'ha manifestat el que serem. Sabem, però, que quan ell es manifesti, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és» (1 Jn 3, 2).

M'adono que els vostres afectes s'elevan amb mi cap amunt; però «un cos corruptible afegeix pes a l'ànima i la tenda d'argila carrega la ment amb molts pensaments» (Sb 9, 15). Aquí estic a punt de deixar aquest llibre i vosaltres per tornar-vos cadascú a casa seva. Ens hem trobat molt bé sota aquesta llum comuna, n'hem gaudit de veritat, n'hem exultat de veritat: però, mentre ens separem els uns dels altres, tingueu cura de no separar-vos d'ell.

Sant Agustí