La Santa Verge Maria fou assumpta al cel. Però el seu nom admirable resplendí sobre tota la terra fins i tot independentment d'aquest singular esdeveniment, i la seva glòria immortal es va irradiar en tot lloc abans que fos exaltada per sobre dels cels. Era convenient, de fet, també per a l'honor del seu Fill, que la Verge Mare regnés primer a la terra i així finalment rebés la glòria als cels. Era just que la seva santedat i la seva grandesa anessin creixent aquí baix, passant de virtut en virtut i d'esplendor en esplendor per obra de l'Esperit Sant, fins a assolir el terme màxim en el moment de la seva entrada a la morada suprema.
Per això, mentre era aquí amb el cos, degustava les primícies del regne futur, ara alçant-se fins a Déu, ara baixant cap als germans mitjançant l'amor. Fou honrada pels àngels i venerada pels homes. Li estava al costat Gabriel amb els àngels i li feia servei, amb els apòstols, Joan, ben feliç que a ell, verge, li hagués estat encomanada a la creu la Verge Mare. Aquells eren alegres de veure en ella la Reina, aquests la Senyora, i tant els uns com els altres l'envoltaven de piadosa i devota afecte.
Habitava al sublim palau de la santedat, gaudia de la màxima abundància dels favors divins, i sobre el poble creient i assetat feia descendir la pluja de les gràcies, ella que en la riquesa de la gràcia havia superat totes les criatures.
Confereixia la salut física i la medicina espiritual, tenia el poder de ressuscitar de la mort els cossos i les ànimes. Qui mai se'n va separar d'ella o malalt, o trist, o digiuner dels misteris celestials? Qui no va tornar a casa seva alegre i content després d'haver obtingut de la Mare del Senyor, Maria, allò que volia?
Maria era l'esposa rica de joies espirituals, la mare de l'únic Espos, la font de tota dolçor, la delícia dels jardins espirituals i la font de les aigües vives i vivificants que descendeixen del Líban diví, del mont Sion fins als pobles estranys escampats aquí i allà. Ella feia descendir rius de pau i gràcia. Per això, mentre la Verge de les verges era assumpta al cel per Déu i pel seu Fill, rei dels reis, entre l'exultació dels àngels, l'alegria dels arcangeles i les aclamacions festives del cel, es complí la profecia del salmista que diu al Senyor: «Està la reina a la teva dreta en vestit teixit d'or, en robes brodades i brodades» (Sal 44, 10 volg.).

Sant Amadeu de Lausana, bisbe