Com diu l'Apostol, qui per mitjan de l'Esperit fa morir les obres de la carn, viurà. No és cap meravella que visqui, perquè qui té l'Esperit de Déu es fa fill de Déu. És fill de Déu, i per tant no rep un esperit d'esclaus, sinó un esperit de fills adoptius. Per això l'Esperit Sant atesta al nostre esperit que som fills de Déu. I el testimoni de l'Esperit Sant consisteix en el fet que és ell mateix qui crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!», com està escrit a la carta als Gàlates (Gl 4, 6). Aquest testimoni, a més, que som fills de Déu és veritablement gran: perquè som «hereus de Déu i cohereus de Crist» (Rm 8, 17). Cohereu de Crist és qui participa de la seva glòria; però només participa de la seva glòria qui, patint per ell, participa dels seus patiments.
Per exhortar-nos al patiment, afegeix que tot el que patim és inferior i no comparable a la recompensa reservada a qui suporta aquests patiments. Gran, de fet, serà la merces de béns futurs que es revelarà en nosaltres, quan, reformats a imatge de Déu, mereixerem contemplar la seva glòria cara a cara.
Per exaltar, a més, la grandesa de la revelació futura, afirma que també la creació, ara sotmesa a la vanitat no per la seva voluntat, sinó en l'esperança de ser alliberada, espera amb impaciència l'alliberament dels fills de Déu. Ella espera de Crist la gràcia que li correspon a la seva funció. Ella també serà alliberada de la corrupció i admesa a la llibertat de la glòria dels fills de Déu. Hi haurà una única llibertat, la de la creació i la dels fills de Déu, quan es manifesti la seva glòria. Mentrestant, mentre aquesta manifestació s'endarrerix, tota la creació gimeix en l'espera de la glòria de la nostra adopció i de la nostra redempció. Suspira des d'ara per donar a llum aquell esperit de salvació i desitja ser alliberada de l'esclavitud de la vanitat. El concepte és clar. Els fidels, que posseeixen les primícies de l'Esperit, gimeixen interiorment esperant l'adopció com a fills. L'adopció com a fills és la redempció de tot el cos místic. Es produirà quan aquest vegi Déu, bé suprem i etern, com si fos tot ell fill adoptiu. L'adopció com a fills es té, però, ja ara a l'Església del Senyor, ja que ja ara l'Esperit crida: «Abbà, Pare!», com es llegeix a la carta als Gàlates (Gl 4, 6). Però serà perfecta només quan tots aquells que mereixeran veure la cara de Déu ressuscitaran incorruptibles, esplèndids i gloriosos. Aleshores la creatura humana podrà dir-se veritablement alliberada. Per això l'Apostol se'n gloria dient: «En l'esperança hem estat salvats» (Rm 8, 24). Ens salva, de fet, l'esperança, així com ens salva la fe, de la qual es diu: «La teva fe t'ha salvat» (Lc 18, 42).

Dels «Epístoles» de sant Ambròs, bisbe