El beat Job, sentint-se figura de la santa Església, de vegades parla amb la veu del cos, i de vegades amb la veu del cap. I mentre parla dels membres d'ella, s'eleva immediatament a les paraules del cap. Per això també aquí s'afegeix: Aquest patiment patixo, i tanmateix no hi ha violència en les meves mans i pura ha estat la meva oració (cf. Jb 16, 17).
Crist, de fet, va patir la passió i va suportar el torment de la creu per la nostra redempció, encara que no hagués comès violència amb les seves mans, ni pecat, i tampoc hi hagués engany a la seva boca. Ell sol entre tots va elevar pura la seva oració a Déu, perquè fins i tot en el mateix desgavell de la passió va pregar pels persecutors, dient: «Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que fan» (Lc 23, 34).
Què es pot dir, què es pot imaginar de més pur que la seva misericordiosa intercessió en favor de qui ens fa patir?
Per això va succeir que la sang del nostre Redemptor, vessada amb crueltat pels persecutors, va ser després per ells assumida amb fe i el Crist va ser per ells anunciat com a Fill de Déu.
D'aquesta sang, amb raó, s'afegeix: «Oh terra, no cobreixis la meva sang i no tingui fi el meu crit». A l'home pecador va ser dit: Ets terra i a la terra tornaràs (cf. Gn 3, 19). Però la terra no ha mantingut amagada la sang del nostre Redemptor, perquè cada pecador, assumint el preu de la seva redempció, en fa objecte de la seva fe, de la seva lloa i del seu anunci als altres.
La terra no va cobrir la seva sang, també perquè la santa Església ha predicat ara el misteri de la seva redempció en totes les parts del món.
Cal notar, a més, el que s'afegeix: «I no tingui fi el meu crit». La mateixa sang de la redempció que és assumida és el crit del nostre Redemptor. Per això també Pau parla de la «sang de l'aspersió de la veu més eloqüent que la d'Abel» (Hb 12, 24). Ara bé, de la sang d'Abel va ser dit: «La veu de la sang del teu germà crida a mi des del sòl» (Gn 4, 10).
Però la sang de Jesús és més eloqüent que la d'Abel, perquè la sang d'Abel demanava la mort del germà assassí, mentre que la sang del Senyor va impetrar la vida als persecutors.
Per tant, hem d'imitar el que rebem i pregar als altres el que vorem, perquè el misteri de la passió del Senyor no sigui inútil per a nosaltres.
Si la boca no proclama el que el cor creu, també el seu crit resta sofocat. Però perquè el seu crit no sigui cobert en nosaltres, és necessari que cadascú, segons les seves possibilitats, doni testimoni als germans del misteri de la seva nova vida.

Del «Comentari al llibre de Job», de sant Gregori Magne, papa