La Església, sens dubte, és anomenada catòlica, és a dir, universal, pel fet que és difosa arreu, des d'una punta fins a l'altra dels límits de la terra, i perquè universalment i sense defalliment ensenya tots els dogmes que han d'arribar al coneixement dels homes, tant pel que fa a les coses visibles com a les invisibles, tant pel que fa a les coses celestials com a les terrestres. L'Església es diu catòlica també perquè està destinada a conduir tot el gènere humà, autoritats i súbdits, savis i ignorants, al culte just. És catòlica, finalment, perquè cura i sana tota mena de pecats que es cometen mitjançant l'ànima i el cos. Ella, a més, posseeix tota mena de santedat de l'actuar, del parlar i també dels carismes més diversos.
amb un terme molt adequat, es diu Església, és a dir, assemblea convocada, perquè reuneix tots i els recull en unitat, com diu el Senyor al Lèvit: I convoca tota l'assemblea davant la porta del conjunt (cf. Lv 8, 3). És certament cosa digna de nota que aquest terme «convoca» sigui emprat per primera vegada a l'Escriptura precisament en aquest passatge, on es llegeix que el Senyor constitueix Aró sum sacerdot. I al Deuteronomi Déu diu a Moisès: Convoca el poble, i jo faré que escoltin les meves paraules, perquè aprenguin a temer-me (cf. Dt 4, 10). Del nom església en fa també nova menció quan, pel que fa a les taules, diu: I en elles hi havia escrites totes les paraules que el Senyor havia promulgat per a vosaltres al mont, enmig del foc, en el dia de l'Església (cf. Dt 10, 4), és a dir, de l'assemblea convocada, com si digués més obertament: «En el dia en què, cridats pel Senyor, vau ser reunits». També el salmista diu: «Et lloaré, Senyor, en la gran assemblea, et celebraré enmig d'un poble nombros» (Sal 34, 18).
Abans el salmista ja havia cantat: «Beneïu Déu en les vostres assemblees, beneïu el Senyor, vosaltres de la descendència d'Israel» (Sal 67, 27). De les nacions el Salvador va edificar una segona santa Església, la nostra de cristians, pel que fa a la qual va dir a Pere: «I sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes de l'infern no prevaleuran contra ella» (Mt 16, 18).
Repudiada, de fet, aquella església, que era l'única que existia a Judea, en endavant per tot el món es multipliquen les esglésies de Crist, de les quals ha estat dit als Salmes: «Canteu al Senyor un cant nou, la seva lloança en l'assemblea dels fidels» (Sal 149, 1). A aquests jueus el profeta es va adreçar amb expressions similars: «Jo no em complaço de vosaltres, diu el Senyor dels exèrcits», i immediatament afegeix: «Per això de l'orient a l'occident gran és el meu nom entre les nacions» (Ml 1, 10-11). Pel que fa a aquesta mateixa santa Església catòlica, escriu Pau a Timoteu: «Perquè sàpigues com has de comportar-te a la casa de Déu, que és l'Església del Déu viu, columna i fonament de la veritat» (1 Tm 3, 14).

Sant Ciril de Jerusalem, bisbe