L'Esperit Sant promès pels profetes habita, descansa, resideix en l'home

El Senyor, concedent als deixebles el poder de fer néixer els homes en Déu, els deia: «Anau, feu discípols totes les nacions, batejant-les en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant» (Mt 28, 19).

És aquest l'Esperit que, per mitjà dels profetes, el Senyor va prometre d'efondre en els darrers temps sobre els seus servents i les seves serventes, perquè rebessin el don de la profecia. Per això, ell va descendir també sobre el Fill de Déu, que es va fer fill de l'home, acostumat a viure amb ell en el gènere humà, a reposar entre els homes i a habitar en les criatures de Déu, operant en ells la voluntat del Pare i renovant-los de l'home vell a la novetat de Crist.

Lluc narra que aquest Esperit, després de l'Ascensió del Senyor, va venir sobre els deixebles en la Pentecosta amb la voluntat i el poder d'introduir totes les nacions en la vida i en la revelació del Nou Testament. Així esdevindrien un admirable cor per intonar l'himne de lloança a Déu en perfecte acord, perquè l'Esperit Sant hauria anul·lat les distàncies, eliminat les dissonàncies i transformat l'assemblea dels pobles en una primícia per oferir a Déu.

Per això el Senyor va prometre d'enviar ell mateix el Paràclit per fer-nos agradables a Déu. En efecte, com que la farina no s'amalgama en una única massa pastosa, ni esdevé un únic pa sense l'aigua, així tampoc nosaltres, multitud desunida, podíem convertir-nos en una única Església en Crist Jesús sense l'«Aigua» que baixa del cel. I com que la terra àrida, si no rep l'aigua, no pot donar fruits, així també nosaltres, simple i nu fusta seca, no hauríem portat mai fruit de vida sense la «Pluja» enviada lliurement des d'amunt.

El lavatori baptismal, amb l'acció de l'Esperit Sant, ens ha unificat tots en l'ànima i en el cos en aquella unitat que preserva de la mort.

L'Esperit de Déu va descendir sobre el Senyor com a Esperit de saviesa i d'intel·ligència, Esperit de consell i de fortalesa, Esperit de ciència i de pietat, Esperit del temor de Déu (cf. Is 11, 2).

El Senyor, a la seva tornada, va donar aquest Esperit a l'Església, enviant des del cel el Paràclit sobre tota la terra, d'on, com ell mateix va dir, el diable va ser expulsat com un llamp que cau (cf. Lc 10, 18). Per això ens és necessària la rosada de Déu, perquè no arribem a cremar-nos i a convertir-nos en estèrils i, allà on trobem l'acusador, puguem tenir també l'advocat.

El Senyor confia a l'Esperit Sant aquell home que va caure en mans dels lladres, és a dir, nosaltres. Se'n compadeix i ens embensta les ferides, i dona les dues monedes amb la imatge del rei. Així, imprimint en el nostre esperit, per obra de l'Esperit Sant, la imatge i la inscripció del Pare i del Fill, fa fructificar en nosaltres els talents que ens han estat confiats perquè els restituïm després multiplicats al Senyor.

Sant Ireneu, bisbe