Una sola Església unida en l'Esperit Sant

Segons sant Pau, els que comuniquem amb la santa humanitat del Crist, formem un sol cos amb ell. Presenta així aquest misteri d'amor: «No va ser manifestat als homes de les generacions anteriors com ara ha estat revelat als seus sants apòstols i profetes per mitjà de l'Esperit: que els pagans, és a dir, són cridats en Crist Jesús a participar de la mateixa herència, a formar el mateix cos i a ser partícips de la promesa» (Ef 3, 5-6). Si tots nosaltres som membres del mateix cos en Crist i no només entre nosaltres, sinó també amb aquell que és en nosaltres per mitjà de la seva carn, és evident que tots som una sola cosa tant entre nosaltres com en Crist. Crist, en efecte, és el vincle de unitat, sent ell alhora Déu i home.

Quant a la unió espiritual, seguint el mateix raonament, direm també que nosaltres tots, havent rebut un únic i mateix Esperit Sant, som, d'alguna manera, units tant entre nosaltres com amb Déu. En efecte, encara que, presos separadament, som molts, i en cadascun de nosaltres Crist faci habitar l'Esperit del Pare i seu, no obstant això, únic i indivisible és l'Esperit. Ell, amb la seva presència i la seva acció, reuneix en la unitat esperits que entre ells són distints i separats. Ell fa de tots en si mateix una única i mateixa cosa.
La potència de la santa humanitat del Crist fa consubstancials aquells en qui es troba. De la mateixa manera, crec, l'únic i indivisible Esperit de Déu que habita en tots, condueix tots a la unitat espiritual.

Per això, també sant Pau ens exhorta: Suporteu-vos els uns als altres amb amor, esforceu-vos per conservar la unitat de l'esperit per mitjà del vincle de la pau. Un sol cos, un sol Esperit, com una sola és l'esperança a la qual heu estat cridats, la de la vostra vocació; un sol Senyor, una sola fe, un sol bateig. Un sol Déu Pare de tots, que és per sobre de tots, actua per mitjà de tots, i és present en tots (cf. Ef 4, 2-6). En efecte, habitant en nosaltres un únic Esperit, hi haurà en nosaltres un únic Pare de tots, Déu, per mitjà del Fill. L'Esperit Sant retorna a la unitat amb si mateix i a la unitat mútua entre ells tots aquells que es troben a participar d'ell. I tots nosaltres, evidentment, som partícips de l'Esperit. En efecte, hem deixat la vida animal i obeim les lleis de l'Esperit. D'aquesta manera abandonem la nostra vida, ens unim a l'Esperit Sant, adquirim una conformitat celestial amb ell i som transformats, d'alguna manera, en una altra natura. Per això som anomenats no més només homes, sinó també fills de Déu i homes celestials. Som fets, és a dir, partícips de la natura divina.

Tots som una sola cosa en el Pare i el Fill i l'Esperit Sant: una sola cosa dic, per la identitat de la condició, la cohesió en la caritat, la comunió a la santa carn de Crist i la participació de l'únic Esperit Sant.

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe