Al matí del 14 de setembre molta gent s'havia reunit a Sèstia, segons havia ordenat el procònsol Galeri Màxim. I així el mateix procònsol Galeri Màxim ordenà que li conduïssin Ciprià a l'audiència que tenia el mateix dia a l'atri Sauciolo. Quan se li presentà davant, el procònsol Galeri Màxim digué al bisbe Ciprià: «Ets Tasci Ciprià?». El bisbe Ciprià respongué: «Sí, sóc jo».

El procònsol Galeri Màxim digué: «Ets tu qui t'has presentat com a cap d'una secta sacrílega?». El bisbe Ciprià respongué: «Sóc jo». Galeri Màxim digué: «Els santíssims emperadors t'ordenen de sacrificar». El bisbe Ciprià digué: «No ho faig».

El procònsol Galeri Màxim digué: «Pensa-ho bé». El bisbe Ciprià digué: «Fes el que t'ha estat ordenat. En una cosa tan justa no hi ha per què pensar».

Galeri Màxim, després d'haver consultat amb el col·legi dels magistrats, a penes i a contracor pronunciat aquesta sentència: «Has viscut llargament de manera sacrílega i t'has agregat molts de la teva secta criminal, i t'has constituït en enemic dels déus romans i dels seus rituals sagrats. Els pius i santíssims emperadors Valerià i Gal·lià Augusts i Valerià nobilíssim Cèsar no van aconseguir tornar-te a l'observança de les seves cerimònies religioses. I per tant, ja que has resultat ser autor i instigador dels pitjors crims, seràs tu mateix d'exemple per a aquells a qui has associat a les teves accions escandaloses. Amb la teva sang serà sancionat el respecte de les lleis». I dites aquestes paraules, llegí en veu alta d'una tauleta el decret: «Ordeno que Tasci Ciprià sigui castigat amb la decapitació». El bisbe Ciprià digué: «Donem gràcies a Déu».

Després d'aquesta sentència la multitud dels germans deia: «Nosaltres també volem ser decapitats amb ell». Per això una gran agitació s'aixecà entre els germans i molta gent el seguí. I així Ciprià fou conduït a la campanya de Sèstia i aquí es despullà del mantell i de la caputxa, es posà de genolls a terra i es prostrà en oració davant el Senyor. Es trencà llavors la dalmàtica i la lliurà als diàcones, restant amb la sola vesta de llana, i així restà en espera del verdugue.

Quan aquest arribà, el bisbe donà ordre als seus de donar-li vint-i-cinc monedes d'or. Mentrestant els germans estenien davant seu draps i mocadors. Aleshores el gran Ciprià amb les seves pròpies mans es cobrí els ulls, però com que no aconseguia lligar-se els nusos del mocador, intervingueren per ajudar-lo el presbíter Julià i el subdiàcon Julià.

Així el bisbe Ciprià patí el martiri i el seu cos, a causa de la curiositat dels pagans, fou dipositat en un lloc proper on pogués ser sotmès a la mirada indiscreta dels pagans. D'allà, llavors, durant la nit, fou portat amb torxes i espelmes enceses i acompanyat fins al cementiri del procurador Macrobi Candidià, que és al camí de les Cabanes, prop de les piscines. Pocs dies després el procònsol Galeri Màxim morí.

El sant bisbe Ciprià patí el martiri el 14 de setembre sota els emperadors Valerià i Gal·lià, regnant, però, el nostre Senyor Jesucrist, a qui és honor i glòria pels segles dels segles. Amén.

Sant Ciprià, bisbe i màrtir