«Si algú és en Crist, és una criatura nova; les coses vells han passat» (2 Cor 5, 17). A més, ha anomenat nova creació l'habitatge de l'Esperit Sant que fa el cor pur, sense culpa i lliure de tota malícia, maldat i vergonya.
Quan una ànima es converteix, odia el pecat, es dedica amb tot el seu esforç al bé, acull en si la gràcia de l'Esperit Sant i esdevé un ésser completament nou. S'acompleix aleshores la paraula de l'Escriptura: «Treu el llevat vell per ser una massa nova» (1 Cor 5, 7) i també aquest dit: «Celebrem la festa no amb llevat vell, sinó amb pans sense llevat de sinceritat i de veritat» (1 Cor 5, 8). Aquestes afirmacions, dic, concorden amb allò que s'ha dit de la nova creació. El temptador estén moltes trampes a la nostra ànima, i la naturalesa humana és massa feble per poder portar victòria sobre ell. Per això l'Apostol ens recomana d'armar-nos amb les armes celestials: Vestiu-vos amb la corassa de la justícia i calceu els vostres peus per anunciar l'evangeli de la pau, i cinyu els vostres flancs amb la veritat (cf. Ef 6, 14).
Mira quants mitjans de salvació t'ha indicat l'Apostol, tots tendents a un únic regne i a una única meta. La vida esdevé un camí segur en la via dels manaments fins a la meta final establerta per Déu.
L'Apostol diu encara: «Correm amb perseverança en la cursa, tenint fix la mirada en Jesús, autor i perfeccionador de la fe» (Hb 12, 1-2).
Qui es mostra superior als encants del pelegrinatge terreny sense deixar-se embeutar per la glòria mundana, sentirà la necessitat de fer sacrifici de si mateix a Déu. Fer sacrifici de si mateix a Déu significa no buscar mai la pròpia voluntat, sinó la de Déu i seguir-la com a bona guia, i després conformar-se amb allò que és necessari per a la pròpia vida. Això ajudarà cadascú a complir amb major esforç i serenitat els propis deures per al bé seu i dels altres, com convé a un deixeble de Crist. Això és el que vol el Senyor quan diu: I qui de vosaltres vol ser el primer i el més gran, sigui l'últim de tots i el servent de tots (cf. Mc 9, 35).
Qui accepta aquest criteri ha de servir gratuïtament, sotmetre's a tots i donar les seves prestacions com el deutor que restitueix un préstec a alt interès.
Aquells que exerceixen una autoritat tenen una càrrega encara més gran que els altres. El seu servei és més exigent que el dels súbdits. Han de donar l'exemple de saber servir humilment els altres, considerant els germans com un dipòsit que Déu els ha confiat.
Qui té responsabilitat sobre altres es comporti com un educador conscienciós que cura amb sol·licitud els nens que els pares li han confiat. Si hi haurà tal relació d'enteniment i d'afinitat entre qui guia i qui obedeix, l'obediència esdevindrà gojosa i el comandament agradable. Sereu segurs d'estar en la via perfecta. Si us honrareu mútuament, conduireu a la terra una vida feliç d'àngels.

Del llibre «La vida cristiana» de Sant Gregori de Nissa, bisbe