Qui perseverarà fins al final serà salvat» (Mt 10, 22; 24, 13): aquest és un comandament salvífic del nostre Senyor i Mestre. I encara: «Si us manteneu fidels a la meva paraula, sereu de veritat meus discípols; coneixereu la veritat i la veritat us farà lliures» (Jn 8, 31-32).
Cal, doncs, tenir paciència i perseverar, germans caríssims, perquè, admesos a l'esperança de la veritat i de la llibertat, puguem arribar de veritat a la veritat i a la llibertat. El mateix fet de ser cristians és qüestió de fe i d'esperança; però perquè l'esperança i la fe puguin portar fruit, és necessària la paciència.
No mirem, en efecte, a la glòria present, sinó a la futura, segons l'avís de l'apòstol Pau, quan diu: «En l'esperança hem estat salvats. Ara bé, allò que s'espera, si es veu, ja no és esperança; en efecte, com podria algú esperar allò que ja veu? Però si esperem allò que no veiem, ho esperem amb perseverança» (Rm 8, 24-25). L'espera i la paciència són necessàries perquè portem a terme allò que hem començat a ser i aconseguim allò que esperem i creiem perquè Déu ens ho revela.
En un altre passatge, el mateix Apòstol, adreçant-se als justos i a aquells que amb les bones obres i posant en valor els dons rebuts s'adquireixen tresors per al cel, els ensenya a ser patients dient: «Atès que en tenim l'ocasió, fem el bé a tothom, sobretot als germans en la fe. I no ens cansem de fer el bé, i a la seva hora collirem» (Gal 6, 10. 9).
Ell adverteix tothom a no desanimar-se en l'acció per manca de paciència; ningú, desviat i vençut per les temptacions, s'aturi a mitjans del camí de la lloa i de la glòria, i arruïni així les accions prèviament complertes, perquè no porta a terme aquelles que ha començat.
Finalment, l'Apòstol, parlant de la caritat, hi uneix també la suportació i la paciència: «La caritat», diu, «és pacient; és benigna la caritat; no és envejosament la caritat, no es vanta, no s'infla,... no s'irrita, no guarda compte del mal rebut. Ho cobreix tot, ho creu tot, ho espera tot, ho suporta tot» (1 Cor 13, 4-5). Ell ens fa veure així que ella pot perseverar fermament pel fet que sap suportar-ho tot.
I en un altre lloc: «Suportant-vos els uns als altres amb amor, procurant de conservar l'unitat de l'Esperit mitjançant el vincle de la pau» (Ef 4, 2b-3). Amb això ha volgut demostrar que no es pot conservar ni l'unitat ni la pau si els germans no es sostenen mútuament amb la suportació recíproca i no guarden el vincle de la concòrdia amb l'ajuda de la paciència.

Del tractat sobre els «Vantatges de la paciència» de sant Ciprià, bisbe i màrtir