Joan és la veu. En canvi, del Senyor es diu: «Al principi era el Verbe» (Jn 1, 1). Joan és la veu que passa, Crist és el Verbe etern que era al principi.
Si a la veu li treus la paraula, què queda? Allà on no hi ha sentit intel·ligible, el que queda és simplement un so vague. La veu sense paraula impacta, certament, l'oïda, però no edifica el cor.
Vegem, en aquest sentit, quin és el procediment que es verifica en l'àmbit de la comunicació del pensament. Quan penso el que he de dir, al cor floreix immediatament la paraula. Volent parlar-te, busco de quina manera puc fer entrar en tu aquella paraula que es troba dins meu. Li dono so i així, mitjançant la veu, et parlo. El so de la veu et porta el contingut intel·lectual de la paraula i, després d'haver-te'n revelat el significat, s'esvaeix. Però la paraula portada a tu pel so és ara al teu cor, sense, tanmateix, haver-se allunyat del meu.
No et sembla, doncs, que el mateix so que ha estat portador de la paraula et digui: «Ell ha de créixer i jo, en canvi, disminuir»? (Jn 3, 30). El so de la veu s'ha fet sentir al servei de la intel·ligència i després se n'ha anat gairebé dient: «Aquesta meva alegria s'ha complert» (Jn 3, 29). Mantinguem ben ferma la paraula, no perdem la paraula concebuda al cor.
Vols constatar com la veu passa i la divinitat del Verbe resta? On és ara el bateig de Joan? El va administrar i després se'n va anar. Però el bateig de Jesús continua sent administrat. Tots creiem en Crist, esperem la salvació en Crist: això volia significar la veu.
I com que és difícil distingir la paraula de la veu, el mateix Joan va ser tingut per Crist. La veu va ser creguda la Paraula; però la veu es va reconèixer com a tal per no portar dany a la Paraula. No sóc jo, va dir, el Crist, ni Elies, ni el profeta. Li va ser respondut: Però tu, doncs, qui ets? Jo sóc, va dir, la veu de qui crida al desert: Prepareu el camí del Senyor (cf. Jn 1, 20-23). Veu de qui crida al desert, veu de qui trenca el silenci.
Prepareu el camí, significa: Jo ressono amb la finalitat d'introduir ell al cor, però ell no es digna de venir on vull introduir-lo, si no li prepareu el camí.
Què significa: Prepareu el camí, si no: demaneu com cal? Què significa: Prepareu el camí, si no: siguem humils de cor? Preneu exemple del Batista que, intercanviat per Crist, diu de no ser aquell que els altres creuen que és. Es cuida molt d'explotar l'error dels altres a favor d'una seva afirmació personal. I, tanmateix, si hagués dit de ser el Crist, hauria estat fàcilment cregut, ja que se'l tenia per tal abans encara que parlés. No ho va dir, reconeixent simplement allò que era. Va precisar les degudes diferències. Es va mantenir en l'humilitat. Va veure bé on trobar la salvació. Va comprendre de no ser sinó una llum i va temer de ser apagada pel vent de la superbia.

Dels «Discursos» de Sant Agustí, bisbe