Giovanni Paolo II, papa
No tingueu por! Obriu les portes a Crist! Pere ha vingut a Roma! Què el va guiar i conduir a aquesta Urbs, cor de l'Imperi Romà, sinó l'obediència a la inspiració rebuda del Senyor? Potser aquest pescador de Galilea no hauria volgut venir fins aquí. Potser hauria preferit quedar-se allà, a les ribes del llac de Genesarèt, amb la seva barca, amb les seves xarxes. Però, guiats pel Senyor, obedient a la seva inspiració, ha arribat aquí!
Segons una antiga tradició, durant la persecució de Neró, Pere volia abandonar Roma. Però el Senyor va intervenir: li va anar a l'encontre. Pere se li va adreçar preguntant-li: «Quo vadis, Domine?» (On vas, Senyor?). I el Senyor li va respondre de seguida: «Vaig a Roma per ser crucificat per segona vegada». Pere va tornar a Roma i va romandre aquí fins a la seva crucifixió.
El nostre temps ens convida, ens empeny, ens obliga a mirar el Senyor i a immersar-nos en una humil i devota meditació del misteri de la suprema potestat del mateix Crist.
El que ha nascut de la Verge Maria, el Fill del fuster –com es creia–, el Fill del Déu viu, com va confessar Pere, ha vingut per fer de tots nosaltres «un regne de sacerdots».
El Concili Vaticà II ens va recordar el misteri d'aquesta potestat i el fet que la missió de Crist –Sacerdot, Profeta-Mestre, Rei– continua a l'Església. Tots, tot el Poble de Déu és partícip d'aquesta triple missió. I potser en el passat es deia sobre el cap del Papa el trirregne, aquella triple corona, per expressar, a través d'aquest símbol, que tot l'ordre jeràrquic de l'Església de Crist, tota la seva «santa potestat» en ella exercida no és altra cosa que el servei, servei que té com a únic objectiu: que tot el Poble de Déu sigui partícip d'aquesta triple missió de Crist i romangui sempre sota la potestat del Senyor, la qual no traça les seves arrels de les potències d'aquest món, sinó del Pare celestial i del misteri de la Creu i de la Resurrecció.
La potestat absoluta i alhora dolça i suau del Senyor respon a tot el profund de l'home, als seus desitjos més elevats d'intel·lecte, de voluntat, de cor. No parla amb un llenguatge de força, sinó que s'expressa en la caritat i en la veritat.
El nou Successor de Pere a la Seu de Roma eleva avui una fervent, humil i confiant oració: «O Crist! Fes que pugui convertir-me i ser servent de la teva única potestat! Servent de la teva dolça potestat! Servent de la teva potestat que no coneix el capvespre! Fes que pugui ser un esclau! Més aviat, esclau dels teus esclaus».
germans i germanes! No tingueu por d'acollir Crist i d'acceptar la seva potestat!
Ajudeu el Papa i tots els que volen servir Crist i, amb la potestat de Crist, servir l'home i la humanitat sencera!
No tingueu por! Obriu, més aviat, escorreu les portes a Crist! A la seva potestat salvadora obriu les fronteres dels Estats, els sistemes econòmics com els polítics, els vastos camps de cultura, de civilització, de desenvolupament. No tingueu por! Crist sap «què hi ha dins de l'home». Només ell ho sap!
Avui tan sovint l'home no sap què es porta dins, al profund de la seva ànima, del seu cor. Tan sovint és incert del sentit de la seva vida en aquesta terra. És invadit pel dubte que es converteix en desesperació. Permeteu, doncs –us prego, us imploro amb humilitat i amb confiança– permeteu a Crist de parlar a l'home. Només ell té paraules de vida, sí! de vida eterna.
Sant Joan Pau II, papa
