Procurem-nos un aliment que no es pereixible, complim l'obra de la nostra salvació. Treballem a la vinya del Senyor, perquè puguem guanyar-nos el nostre pa de cada dia. Actuem a la llum de la saviesa que diu: Aquell que fa les seves obres a la meva llum, no pecarà (cf. Sir 24, 21). «El camp és el món» (Mt 13, 38), diu la Veritat. Escarolem-hi i hi trobarem el tresor amagat. Tirem-lo fora. En efecte, és la mateixa saviesa que s'extreu del amagatall. Tots la cerquem, tots la desitgem.
Diu: «Si voleu demanar, demaneu, convertiu-vos, veniu!» (Is 21, 12). Em demanes de què convertir-te? Allunya't dels teus desitjos. I si no la trobo als meus desitjos, on puc trobar aquesta saviesa? La meva ànima, en efecte, la desitja ardentment. Si la desitges, segur que la trobaràs. Però no n'hi ha prou amb haver-la trobat. Un cop trobada, cal vessar-la al cor en bona mesura, premsada, sacsejada i desbordant (cf. Lc 6, 38). I és just que sigui així. En efecte: Benaurat l'home que troba la saviesa i té en abundància la prudència (cf. Pro 3, 13). Per tant, cerca-la mentre la pots trobar, i mentre et és propera, invoca-la. Vols sentir com et és propera? Propera a tu és la paraula al teu cor i a la teva boca (cf. Rm 10, 8), però només si tu la cerques amb cor recte. Així, doncs, trobaràs al cor la saviesa i seràs ple de prudència a la teva boca; però vigila que hi aflueixi, no que n'efluixi o sigui rebutjada.
Segurament has trobat la mel, si has trobat la saviesa. Només no en mengis massa, perquè no la tornis a vomitar després d'haver-te saciat. Menges-ne de manera que en tinguis sempre gana. En efecte, la saviesa diu: «Els que se'n nodreixen tindran encara gana» (Sir 24, 20). No facis massa cas del que tens. No mengis fins a la sacietat, per no vomitar i perquè el que creus tenir no et sigui arrancat, ja que has deixat de buscar abans de l'hora. En efecte, no s'ha de desistir de recórrer o d'invocar la saviesa, mentre es pot trobar, mentre és propera. D'altra manera, segons diu el mateix Salomó, com qui menja massa mel en rep dany, així qui vol escrutar la majestat divina és escombrat per la seva glòria (cf. Pro 25, 27). Com és benaurat l'home que troba la saviesa, així és benaurat també, o fins i tot més benaurat encara, qui habita en la saviesa. Això, en efecte, potser fa referència a la seva abundància.
Segurament en aquests tres casos a la teva boca hi ha l'abundància de saviesa i de prudència: si a la boca tens la confessió de la teva iniquitat, si tens l'acció de gràcies i el cant de lloança, i si finalment tens també una conversa edificant. En realitat, «amb el cor es creu per obtenir la justícia i amb la boca es fa la professió de fe per tenir la salvació» (Rm 10, 10). I també: El just es fa seu acusador des del principi del seu dir (cf. Pro 18, 12), al mig ha de magnificar Déu i en un tercer moment ha d'estar ple de saviesa per tal d'edificar el proper.

Dels «Discursos» de sant Bernat, abat