«Tu ets bo, Senyor, i perdones, ets ple de misericòrdia amb qui et invoca» (Sal 85, 5); qui no et servirà amb tot el cor, després d'haver començat a gustar, encara que sigui per poc, la dolçor de la teva senyoria paternal? Què manes, Senyor, als teus servents? «Preneu, dius, el meu jou sobre vosaltres» (Mt 11, 29). I quin és el teu jou? «El meu jou», dius, «és dolç i el meu càrrec lleuger» (Mt 11, 30). Qui no portarà molt de gust un jou que no apreta, sinó que acarona, i un pes que no oprimeix, sinó que alça? Per això, justament, has afegit: «I trobareu descans per les vostres ànimes» (Mt 11, 29). I quin és aquest teu jou que no fatiga, sinó que descansa? Segurament el primer i més gran comandament: «Amaràs el Senyor, Déu teu, amb tot el cor» (Mt 22, 37). Què hi ha de més fàcil, de més suau i dolç, que estimar la bondat, la bellesa i l'amor? I tot això ets tu, Senyor meu Déu.
I fins i tot arribes a prometre un premi a aquells que observen les teves lleis, encara que aquestes ja per si mateixes siguin més preuoses que molt d'or i més dolces que un panal de mel? Sí, prometes veritablement un premi, i un premi molt gran, segons la paraula del teu apòstol Jaume: «El Senyor ha promès la corona de la vida a aquells que l'estimen» (Jc 1, 12). I quin és la corona de la vida? És certament el bé més gran que podem pensar o desitjar, com diu sant Pau, seguint Isaïes: «Aquelles coses que l'ull no va veure, ni l'orella va sentir, ni mai van entrar en el cor de l'home, aquestes ha preparat Déu per a aquells que l'estimen» (1 Cor 2, 9, cfr. Is 64, 1-3; 65, 17).
Sí, és veritablement gran la recompensa per a l'observança dels teus comandaments. Aquest primer i més gran comandament és més avantatjós per a l'home que obedeix que per a Déu que mana. Però tot altre comandament de Déu perfecciona qui obedeix, l'eleva, l'instrueix, l'il·lumina, finalment el fa bo i feliç.
Per això, si tens saviesa, comprèn que ets creat per a la glòria de Déu i per a la teva eterna salvació. Aquest és el teu fi, aquest el centre de la teva ànima, aquest el tresor del teu cor. Si aconseguiràs aquest fi seràs feliç, si t'allunyaràs d'ell seràs infeliç.
Per això, estima bé veritable per a tu allò que et condueix al teu fi, mal veritable allò que et fa mancar d'ell. Esdeveniments prosperos o adversos, riqueses i pobresa, salut i malaltia, honors i ultratges, vida i mort, el savi no ha de buscar-los ni fugir-los per si mateixos. Però són bons i desitjables només si contribueixen a la glòria de Déu i a la teva felicitat eterna. Són dolents i cal fugir-los si l'obstrueixen.
 
Del tractat «Elevació de la ment a Déu» de sant Robert Bellarmín, bisbe