El Verb de Déu es va fer home i el Fill de Déu es va fer fill de l'home perquè l'home, unit al Verb i rebent l'adopció, esdevingués fill de Déu.
De fet, no podíem rebre d'una altra manera la incorrupció i la immortalitat sinó éssent units a la incorrupció i a la immortalitat. I com hauríem pogut ser units a la incorrupció i a la immortalitat si abans la incorrupció i la immortalitat no s'haguessin fet allò que som nosaltres, perquè allò que era corruptible fos absorbit per la incorrupció, i allò que era mortal per la immortalitat, i nosaltres poguéssim rebre l'adopció de fills?
El Fill de Déu i el nostre Senyor és Verb del Pare i Fill de l'home, ja que va ser generat com a home per Maria, que pertanyia al gènere humà i era ella mateixa criatura humana. Per això va ser el mateix Senyor qui ens va donar un signe en les profunditats de la terra i en les alçades del cel, un signe que l'home no havia demanat, perquè ell no havia mai esperat que una verge pogués esdevenir mare, donant a llum un fill i restant verge. Mai s'hauria pogut imaginar que aquest fill fos «Déu amb nosaltres» (cf. Is 7, 10-17) i que descendís en les profunditats de la terra a la recerca de l'ovella que s'havia perdut, i que era la seva pròpia criatura. Ningú hauria pogut pensar que, pujant al cel per oferir i recomanar al Pare l'home que havia estat trobat, fes de si mateix la primícia de la resurrecció de l'home. De fet, com el cap ha resuscitat dels morts, així també resorgirà la resta del cos, és a dir, tot home que es trobi a viure després d'haver complert el temps de la condemna que li havia tocat per la desobediència.
El cos rep cohesió i unitat gràcies als diversos lligams que l'alimenten i l'activen segons la funció i la posició de cada membre.
A la casa de Déu hi ha moltes estances, perquè hi ha també molts membres en el cos.
Generós va ser, doncs, Déu, el qual, davant la deficiència de l'home, va preveure aquella victòria que seria obtinguda mitjançant el Verb. De fet, ja que la potència triomfava en la debilitat, el Verb mostrava la bondat i la magnífica potència de Déu.

Del tractat «Contra les heretgies» de sant Ireneu, bisbe