Il món es presenta avui poderós alhora i feble, capaç d'operar el millor i el pitjor, mentre se li obre davant el camí de la llibertat o de l'esclavitud, del progrés o del retrocés, de la fraternitat o de l'odi. A més, l'ésser humà pren consciència que depèn d'ell orientar bé les forces que ell mateix ha suscitat i que poden esmolar-lo o servir-li. Per això es planteja interrogants.
En veritat, els desequilibris dels quals pateix el món contemporani es relacionen amb aquell desequilibri més profund que és arrelat al cor de l'ésser humà. És precisament a l'interior de l'ésser humà que molts elements es contradiuen mútuament. D'una banda, de fet, com a criatura, experimenta de mil maneres els seus límits; de l'altra, s'adona de ser sense fronteres en les seves aspiracions i d'estar cridat a una vida superior. Sol·licitat per moltes atraccions, és forçat sempre a n'escollir-ne una i a renunciar a les altres. A més, feble i pecador, no poques vegades fa el que no voldria i no fa el que voldria (cf. Rm 7, 14 ss.). Per això pateix en si mateix una divisió, de la qual provenen també tantes i tan greus discòrdies en la societat. Certament, moltsíssims, que viuen en un materialisme pràctic, estan lluny de tenir la clara percepció d'aquest drama, o, com a mínim, si són oprimits per la misèria, no tenen manera de reflexionar-hi. Molts creuen de trobar pau en una interpretació de la realitat proposada de maneres molt diferents. Alguns, a més, dels solns esforços humans esperen una veritable i plena alliberament de la humanitat, i estan convençuts que el futur regne de l'ésser humà a la terra satisfarà tots els desitjos del seu cor. I no falta qui, desesperant de donar un sentit a la vida, lloa l'audàcia de quants, estimant buida de tot sentit propi l'existència humana, s'esforcen de donar-ne una explicació completa només amb el seu enginy. Amb tot això, davant l'evolució actual del món, es fan cada vegada més nombrosos aquells que es plantegen o senten amb nova agudesa les qüestions capitales: què és l'ésser humà? Quin és el significat del dolor, del mal, de la mort que, malgrat tot progrés, continuen subsistint? Què valen aquestes conquestes aconseguides a tan costós preu? Què aporta l'ésser humà a la societat, i què pot esperar-se d'ella? Què hi haurà després d'aquesta vida?
Ets, l'Església creu que Crist, mort i ressuscitat per a tots, dona a l'ésser humà, mitjançant el seu Esperit, llum i força perquè l'ésser humà pugui respondre a la seva vocació suprema; i no se n'ha donat a la terra un altre nom als éssers humans en què puguin salvar-se (cf. At 4, 12). Creu igualment de trobar en el seu Senyor i Mestre la clau, el centre i la fi de tota la història humana. A més, l'Església afirma que per sobre de tots els canvis hi ha moltes coses que no canvien; elles troben el seu últim fonament en Crist, que és sempre el mateix: ahir, avui i pels segles (cf. Hb 13, 8).

De la Constitució pastoral «Gaudium et spes» del Concili Ecumènic Vaticà II sobre l'Església en el món contemporani
(Nn. 9-10)