La Sapienza unigènita de Déu és creadora i autora de totes les coses. Per això es diu: Has fet totes les coses amb la teva saviesa i també: La terra s'ha omplert amb la teva creació (cf. Sal 103, 24). Ara bé, perquè les coses creades no només existissin, sinó que existissin ordenadament, va agradar a Déu de mesurar-se a si mateix respecte a les coses creades amb la seva Sapiència, per imprimir en totes i en cadascuna d'elles una certa empremta i semblança de la seva imatge, i fos així ben manifest que les coses creades havien estat adornades per la Sapiència, i que les obres construïdes eren dignes de Déu.
Com la nostra paraula és imatge del Verb, que és Fill de Déu, així en nosaltres la saviesa és feta a imatge del mateix Verb, que és la mateixa Sapiència. El don de la saviesa ens dona la facultat d'aprendre i de conèixer, ens fa capaços d'acollir la Sapiència creadora, i de poder conèixer, mitjançant ella, el mateix Pare. En efecte, qui posseeix el Fill, posseeix també el Pare (cf. 1 Jv 2, 23) i encara: «Qui m'acull a mi acull aquell que m'ha enviat» (Mt 10, 40). Atès, doncs, que la imatge d'aquesta mateixa Sapiència ha estat creada en nosaltres i en totes les coses, justament la veritable Sapiència, aquella creadora, atribuint a si mateixa les propietats que pertanyen a la seva imatge, afirma: «El Senyor em va crear en les seves obres».
Però «atès que en el disseny sapient de Déu», com hem explicat, «el món amb tota la seva saviesa no va conèixer Déu, va agradar a Déu de salvar els creients amb la bogeria de la predicació» (1 Cor 1, 21). Déu no va voler més ser conegut com en els temps passats, a través de la imatge i l'ombra de la saviesa. Volgué que la mateixa veritable Sapiència assumís la carn, es fes home, i suportés la mort de creu, perquè a través de la fe, que en ella es fonamenta, tots els creients poguessin de nou ser salvats.
La Sapiència de Déu manifestava a si mateixa i el Pare a través de la seva imatge, impresa en les coses creades. Per aquest fet es diu que és creada. Més endavant, aquella mateixa Sapiència, que és el Verb, es va fer carn, com afirma sant Joan. Destruïda la mort i alliberat el gènere humà, es manifestà a si mateixa més clarament i, mitjançant ella, el Pare; d'aquí aquestes seves paraules: Concedeix-los «que coneguin tu, l'únic Déu veritable, i aquell que has enviat, Jesucrist» (Jv 17, 3).
Per tant, la terra sencera és plena del seu coneixement. Atès que un sol és el coneixement del Pare mitjançant el Fill i del Fill per part del Pare. De la mateixa alegria de la qual es va complèixer el Pare, se'n complau també el Fill en el Pare, com resulta d'aquesta expressió: Jo era aquell del qual es complauia. Cada dia em recreava davant d'ell (cf. Pr 8, 30).

Dels «Discursos contra els arrians» de sant Atanasi, bisbe