Tota la santedat i la perfecció d'una ànima consisteix a estimar Jesucrist, Déu nostre, bé suprem nostre i Salvador nostre. La caritat és la que uneix i conserva totes les virtuts que fan l'home perfecte.
Forse Déu no es mereix tot el nostre amor? Ell ens ha estimat des de l'eternitat. «Home, diu el Senyor, considera que jo he estat el primer a estimar-te. Tu encara no eres al món, el món tampoc hi era i jo ja t'estimava. Des que sóc Déu, t'estimo». Veient Déu que els homes es deixen portar pels beneficis, volgué mitjançant els seus dons captivar-los al seu amor. Digué, doncs: «Vull portar els homes a estimar-me amb aquelles llaços amb què els homes es deixen portar, és a dir, amb els llaços de l'amor». Tals han estat precisament els dons fets per Déu a l'home. Ell, després d'haver-lo dotat d'ànima amb les potències a la seva imatge, de memòria, intel·lecte i voluntat, i de cos proveït dels sentits, ha creat per a ell el cel i la terra i tantes altres coses totes per amor de l'home; perquè servin a l'home, i l'home l'estimi per gratitud de tants dons.
Ma Déu no s'ha contentat amb donar-nos totes aquestes belles criatures. Ell, per captivar-se tot el nostre amor, ha arribat a donar-nos tot ell mateix. El Pare Etern ha arribat a donar-nos el seu mateix i únic Fill. Veient que érem tots morts i privats de la seva gràcia a causa del pecat, què féu? Per l'amor immens, sinó més, com escriu l'Apostol, pel massa amor que ens portava, envià el Fill estimat a satisfet per nosaltres, i així ens donar aquella vida que el pecat ens havia pres.
I donant-nos el Fill (no perdonant al Fill per perdonar-nos a nosaltres), juntament amb el Fill ens ha donat tot bé: la seva gràcia, el seu amor i el paradís; ja que tots aquests béns són certament menors que el Fill: «Ell que no ha estalviat el seu propi Fill, sinó que l'ha donat per tots nosaltres, com no ens donarà totes les coses amb ell?» (Rm 8, 32).

De la «Pràctica d'estimar Jesucrist» de Sant Alfons Maria de Ligori, bisbe