No és per iniciativa meva, germans, que us escric sobre la justícia, sinó perquè vosaltres mateixos m'ho heu demanat, i ho faré dient-vos coses meves, sinó de Pau. De fet, ni jo, ni cap altre com jo podria mai arribar a la saviesa del beat i glorios apòstol. Ell, quan es trobava entre vosaltres, parlant en persona als homes del seu temps, va transmetre amb seguretat i amb força el missatge de veritat i, també després de la seva partida, us va adreçar cartes, que us edificaran sempre en la fe rebuda, si les mediteu atentament. Us faran créixer, és a dir, en aquella fe que és la nostra mare comuna (cf. Gal 4, 26), a la qual segueix l'esperança que és precedida de la caritat envers Déu, envers Crist i envers el proïsme. Qui posseeix aquestes virtuts ha complert el comandament de la justícia, perquè qui té l'amor és lluny de tot pecat.
«L'aferrament a l'or és l'arrel de tots els mals» (1 Tm 6, 10). Conscients, doncs, que «no hem portat res a aquest món i res podem portar-nos-en» (1 Tm 6, 7), ens armem amb les armes de la justícia i aprenem nosaltres primers a caminar pel camí dels comandaments del Senyor. Ensenyeu a les vostres esposes a caminar en la fe rebuda, en l'amor i en la puretat, a estimar els seus marits en tota fidelitat i tots els altres igualment en tota castetat i a educar els fills en la por de Déu (cf. Ef 5, 23 ss.).
Les vídues siguin impregnades de fe en el Senyor, intercedixin incessantment per a tots, s'allunyin de tota calúnia, maledicció, fals testimoni, de la cobiça de l'or i de qualsevol espècie de mal; siguin conscients de ser un altar de Déu, el qual examina atentament tot i no ignora res dels nostres pensaments, sentiments o secrets del cor (cf. 1 Tm 5, 3-16).
Sentint bé, doncs, que «no es pot burlar de Déu» (Gal 6, 7), hem de caminar d'una manera digna dels seus comandaments i de la seva glòria. Els diàcones caminin en la santedat sota la mirada de Déu sant, com a ministres seus i de Crist, i no se preocupin dels jutjaments dels homes. No siguin calumniadors, no falsos; no siguin apegats a l'or (cf. 1 Tm 3, 6 ss.).
Savis en tot, compassius, sol·lícits, caminin segons la veritat del Senyor que es va fer servent de tots.
Si a ell ens seran grats en el temps present, ell ens donarà en canvi els béns futurs, quan ens ressuscitarà dels morts com ens ha promès. Si ens comportarem d'una manera digna d'ell, «amb ell també regnarem» (2 Tm 2, 12), sempre que restem fermes en la fe.

De la «Carta als Filipenses» de sant Policarp, bisbe i màrtir