Ningú no coneix aquella hora, ni tan sols els àngels, ni el Fill (cf. Mt 24, 36). Va dir això per impedir que els discípols l'interroguessin encara sobre el temps de la seva venuda. «No us toca a vosaltres», va dir, «conèixer els temps i els moments» (At 1, 7). Ell va amagar la cosa perquè fossim vigilants i cadascú de nosaltres considerés que el fet pot succeir en els nostres propis dies. Si de fet hagués estat revelat el temps de la seva venuda, el seu avencament hauria quedat sense mordent, ni la seva manifestació hauria constituït objecte d'espera de les nacions i dels segles. Va dir, doncs, simplement que vindria, però no va determinar el temps, i així és que en totes les generacions i en els segles es manté viva l'esperança del seu arribada.
Encara que el Senyor hagi indicat els senyals de la seva venuda, no obstant això no s'entén la seva última data límit, ja que a través de múltiples mutacions van arribar, van passar i encara estan en acte. La seva última venuda, de fet, és semblant a la primera. Com l'esperaven els justos i els profetes, perquè pensaven que es revelaria en els seus dies, així avui els fidels desitgen acollir-lo, cadascú en el seu propi temps, precisament perquè ell no va indicar clarament el dia de la seva visita; això sobretot perquè ningú no pensés que estigués sotmès a constricció i a temps aquell que té el lliure domini dels ritmes i dels temps. El que ell mateix ha establert, com podia estar-li amagat, atès que ell mateix ha manifestat fins i tot els senyals de la seva venuda?
Va dir, doncs: «No ho sé», primer per impedir que l'interroguessin encara, i després perquè resultessin efectius els senyals indicats. Va destacar aquells senyals perquè des de l'inici tots els pobles i tots els temps tinguessin motiu de pensar que la seva venuda es podria verificar en els seus dies.
Vigileu, perquè, quan el cos s'endormisca, té en nosaltres el domini la natura, i la nostra acció no es desenvolupa segons la nostra voluntat, sinó que es compleix segons un impuls inconscient. I quan la torpor, és a dir, la covardia i la tremolor, domina l'ànima, pren domini sobre ella l'enemic i fa per mitjà seu el que ella no vol. Sobre la natura domina una força bruta i sobre l'ànima domina l'enemic.
Per tant, la vigilància de la qual va parlar el nostre Senyor és prescripta per a ambdós: per al cos, perquè no s'abandoni a un son pesat; per a l'ànima, perquè no caigui en el torpor de la pusil·lanimitat, segons el que diu l'Escriptura: Sigues vigilants, o justos (cf. 1 Cor 15, 34), i: M'he aixecat i estic amb tu (cf. Sal 138, 18), i encara: No us deixeu cansar, i per això no desistim en el ministeri que ens ha estat confiat (cf. 2 Cor 4, 1).

Del «Comentari sobre el Diatessaron» de Sant Efrem, diaca