Un sol Déu, germans, aquell que no coneixem per cap altre via que la de les Sagrades Escriptures.
Per tant, hem de saber-ho tot el que les divines Escriptures ens anuncien i conèixer el que ens ensenyen. Hem de creure en el Pare, com ell vol que li creguem, glorificar el Fill com vol que el glorifiquem, rebre l'Esperit Sant com desitja que el rebem.
Esforcem-nos per arribar a una comprensió de les realitats divines no segons la nostra intel·ligència i, de cap manera, fent violència als dons de Déu, sinó de la manera en què ell mateix volgué revelar-se en les Sagrades Escriptures.
Déu existia en si mateix perfectament sol. No hi havia res que fos d'alguna manera participant de la seva eternitat. Aleshores ell establí de crear el món. Com el pensà, com el volgué i com el descrigué amb la seva paraula, així també el creà. El món començà a existir, per tant, com l'havia desitjat. I com l'havia projectat, així el realitzà. Per tant, Déu existia en la seva unitat i no hi havia res que fos coetern amb ell. No existia res si no Déu. Ell era sol, però complet en tot. En ell es trobava intel·ligència, saviesa, poder i consell. Tot era en ell i ell era el tot. Quan volgué, i en la mesura en què volgué, ell, en el temps que ell mateix havia fixat, ens revelà el seu Verbo, per mitjà del qual havia creat totes les coses.
Atès, doncs, que Déu posseïa en si mateix la seva Paraula, i aquesta era inaccessible per al món creat, ell la féu accessible. Pronunciant una primera paraula, i generant llum de llum, presentà a la mateixa creació com a Senyor el seu mateix Pensament, i féu visible aquell que ell sol coneixia i veia en si mateix i que abans era absolutament invisible per al món creat. El revelà perquè el món el veiés i així pogués ser salvat.
Aquest és la Saviesa que, venint al món, es revelà Fill de Déu. Tot fou creat per mitjà d'ell, però ell és l'únic que ve del Pare.
Aquest, a més, donà una llei i uns profetes, i els féu parlar en l'Esperit Sant perquè, rebent la inspiració de la potència del Pare, anunciessin la voluntat i el disseny del Pare.
Així, doncs, fou revelat el Verbo de Déu, com diu el beat Joan, que resumidament repren les coses ja dites pels profetes, mostrant que aquest és el Verbo, en el qual tot fou creat. Diu Joan: «Al principi era el Verbo, i el Verbo era amb Déu, i el Verbo era Déu. Tot fou fet per mitjà d'ell, i sense ell no fou fet res» (Jn 1, 1. 3).
Més endavant diu: El món fou fet per mitjà d'ell, i, tanmateix, el món no el va conèixer. Vingué als seus, però els seus no el van rebre (cf. Jn 1, 10-11).
Del tractat «Contra Noè» de sant Hipòlit, sacerdot
Per tant, hem de saber-ho tot el que les divines Escriptures ens anuncien i conèixer el que ens ensenyen. Hem de creure en el Pare, com ell vol que li creguem, glorificar el Fill com vol que el glorifiquem, rebre l'Esperit Sant com desitja que el rebem.
Esforcem-nos per arribar a una comprensió de les realitats divines no segons la nostra intel·ligència i, de cap manera, fent violència als dons de Déu, sinó de la manera en què ell mateix volgué revelar-se en les Sagrades Escriptures.
Déu existia en si mateix perfectament sol. No hi havia res que fos d'alguna manera participant de la seva eternitat. Aleshores ell establí de crear el món. Com el pensà, com el volgué i com el descrigué amb la seva paraula, així també el creà. El món començà a existir, per tant, com l'havia desitjat. I com l'havia projectat, així el realitzà. Per tant, Déu existia en la seva unitat i no hi havia res que fos coetern amb ell. No existia res si no Déu. Ell era sol, però complet en tot. En ell es trobava intel·ligència, saviesa, poder i consell. Tot era en ell i ell era el tot. Quan volgué, i en la mesura en què volgué, ell, en el temps que ell mateix havia fixat, ens revelà el seu Verbo, per mitjà del qual havia creat totes les coses.
Atès, doncs, que Déu posseïa en si mateix la seva Paraula, i aquesta era inaccessible per al món creat, ell la féu accessible. Pronunciant una primera paraula, i generant llum de llum, presentà a la mateixa creació com a Senyor el seu mateix Pensament, i féu visible aquell que ell sol coneixia i veia en si mateix i que abans era absolutament invisible per al món creat. El revelà perquè el món el veiés i així pogués ser salvat.
Aquest és la Saviesa que, venint al món, es revelà Fill de Déu. Tot fou creat per mitjà d'ell, però ell és l'únic que ve del Pare.
Aquest, a més, donà una llei i uns profetes, i els féu parlar en l'Esperit Sant perquè, rebent la inspiració de la potència del Pare, anunciessin la voluntat i el disseny del Pare.
Així, doncs, fou revelat el Verbo de Déu, com diu el beat Joan, que resumidament repren les coses ja dites pels profetes, mostrant que aquest és el Verbo, en el qual tot fou creat. Diu Joan: «Al principi era el Verbo, i el Verbo era amb Déu, i el Verbo era Déu. Tot fou fet per mitjà d'ell, i sense ell no fou fet res» (Jn 1, 1. 3).
Més endavant diu: El món fou fet per mitjà d'ell, i, tanmateix, el món no el va conèixer. Vingué als seus, però els seus no el van rebre (cf. Jn 1, 10-11).
Del tractat «Contra Noè» de sant Hipòlit, sacerdot