Feliç, certament, qui pot ser partícip del sacre convit, de manera que s'hi adhereixi amb tots els sentiments del cor a Crist, la bellesa del qual admiren sense cessar totes les beatifices schares dels cels, la tendresa del qual commou els cors, la contemplació del qual porta consol, la bondat del qual sacia, la dolçor del qual recrea, la memòria del qual il·lumina dolçament, al perfum del qual els morts recuperen la vida i la beatífica visió del qual farà feliços tots els ciutadans de la Jerusalem celestial.
Atès que aquesta visió és esplendor de glòria eterna, «reflex de la llum perenne, un mirall sense taca» (Sb 7, 26), mira cada dia en aquest mirall, o reina, esposa de Jesucrist. Contempla contínuament en ell el teu rostre, per adornar-te així tot interiorment i exteriorment, revestir-te i envoltar-te de vestits multicolors i brodats, embellir-te de flors i de les vestes de totes les virtuts, com convé a la filla i esposa castíssima del suprem Rei. En aquest mirall resplendeix la beatífica pobresa, la santa humilitat i l'ineffable caritat. Contempla el mirall en cada part i ho veuràs tot això.
Observa primerament l'inici d'aquest mirall i veuràs la pobresa de qui és posat en un pessebre i envoltat en pobres draps. O meravillosa humilitat, o estupenda pobresa! El Rei dels àngels, el Senyor del cel i de la terra, és estirat en un pessebre!
Al centre del mirall notaràs l'humilitat, la beatífica pobresa i les innombrables fadigues i patiments que ell va sostenir per la redempció del gènere humà.
Al final del mateix mirall podràs contemplar l'ineffable caritat per la qual va voler patir a l'arbre de la creu i en ell morir amb una mena de mort de totes la més humiliant. Per això el mateix mirall, posat sobre el fusta de la creu, amonestava els passants a considerar aquestes coses, dient: «Vós tots que passeu per la via, considereu i observeu si hi ha una dolor semblant al meu dolor!» (Lm 1, 12). Responem doncs a ell, que crida i es queixa, amb una única veu i un sol ànim: «Ben se'n recorda i s'encorba dins meu la meva ànima» (Lm 3, 20).
Fent així t'encendràs d'un amor sempre més fort, o reina del Rei celestial.
Contempla a més les seves ineffables delícies, les riqueses i els honors eterns, sospira amb ardent desig i amor del cor, i exclama: «Atreu-me darrere teu, correm al perfum dels teus aromes» (Ct 1, 3 volg.), o Espos celestial. Correré, ni em desanimaré fins que no m'hagi introduït a la teva llar, fins que la teva esquerra no estigui sota el meu cap i la teva dreta em cingi tendrament amb amor (cf. Ct 2, 4. 6).
En la contemplació d'aquestes coses, recorda't de mi, teva mare, sabent que he escrit de manera indeleble el teu record sobre les tauletes del meu cor, tenint-te entre totes la més cara.
 

De la «Lletra a la beat Agnès de Praga» de Santa Clara d'Assís, verge