L'esperança és gojosa si es viu junts amb la fe

Qui té el penell de l'Esperit i posseeix l'esperança de la resurrecció, considera com a present allò que espera i, per tant, pot dir amb raó que no coneix ningú segons la carn, és a dir, se sent, des d'ara, participant de la condició del Crist glorificat. Això val per a tots nosaltres que som espirituals i aliens a la corrupció de la carn. En efecte, brillant en nosaltres l'Unigènit, som transformats en el mateix Verbe que ho vivifica tot. Quan regnava el pecat, érem tots lligats amb les cadenes de la mort. Ara que ha substituït el pecat la justícia de Crist, ens hem alliberat de l'antic estat de decadència.

Quan diem que ningú és més a la carn, volem referir-nos a aquella condició connatural a la criatura humana que comprèn, entre altres coses, la particular caducitat pròpia dels cossos. Hi fa referència sant Pau quan diu: «En efecte, encara que hem conegut Crist segons la carn, ara ja no el coneixem d'aquesta manera» (2 Cor 5, 16). En altres paraules: «El Verbe es va fer carn i va venir a habitar entre nosaltres» (Jn 1, 14), i per a la vida de tots nosaltres va acceptar la mort del cos. La nostra fe primer ens el fa conèixer mort, però després ja no mort, sinó viu; viu amb el cos ressuscitat el tercer dia; viu davant del Pare ara en una condició superior a aquella connatural als cossos que viuen a la terra. Mort, en efecte, una sola vegada, ja no mor més, la mort no té ja cap poder sobre ell. Pel que fa a la seva mort, va morir al pecat una vegada per totes; ara, en canvi, pel fet que ell viu, viu per a Déu (cf. Rm 6, 8-9).

Per tant, si es troba en aquest estat aquell que es va fer per a nosaltres avantpassat de vida, és absolutament necessari que també nosaltres, seguint les seves petjades, ens considerem vius de la seva mateixa vida, superior a la vida natural de la persona humana. Per això, molt justament, sant Pau escriu: «Si algú és en Crist, és una criatura nova; les coses velles han passat, mira, n'han nascut de noves!» (2 Cor 5, 17). En efecte, vam ser justificats en Crist mitjançant la fe, i la força de la maledicció ha cessat. Ja que ell ha ressuscitat per a nosaltres, després de posar-se sota els peus la potència de la mort, nosaltres coneixem el veritable Déu en la seva mateixa natura, i a ell li rendim culte en esperit i veritat, amb la mediació del Fill, qui dona al món, de part del Pare, les benediccions celestials.

Per això, molt a propòsit, sant Pau escriu: «Tot això ve de Déu, que ens ha reconciliat amb ell mitjançant Crist» (2 Cor 5, 18). En realitat, el misteri de l'encarnació i el conseqüent renovament no es produeixen fora de la voluntat del Pare. Sense dubte, mitjançant Crist hem adquirit l'accés al Pare, atès que ningú ve al Pare, com ell mateix diu, si no és mitjançant ell. Per això «tot això ve de Déu, que ens ha reconciliat mitjançant Crist, i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació» (2 Cor 5, 18).

Sant Ciril d'Alexandria, bisbe