Ogni giorno havem mantingut una xerrada sobre temes morals mentre es llegien les gestes dels patriarques o les ensenyaments dels Proverbis, perquè, modelats i instruïts per ells, us hi hàbieu acostumat a entrar en els camins dels antics, a recórrer el seu camí i a obeir els oracles divins, de manera que, renovats pel bateig, mantinguéssiu aquella conducta que correspon als batejats.
Ara ha arribat el temps de parlar dels misteris i d'explicar la naturalesa dels sacraments. Si ho hagués fet abans del bateig als no iniciats, hauria traït més aviat que no pas explicat aquesta doctrina. També cal afegir que la llum dels misteris resulta més penetrant si colpeja de sobte en lloc d'arribar després dels primers senyals d'alguna tractació prèvia sumària.
Obriu, doncs, les orelles i gussegueu les harmonies de la vida eterna infoses en vosaltres pel don dels sacraments. Us ho havem significat, quan celebrant el misteri de l'obertura de les orelles us deíem: «Efatà, és a dir: Obre't!» (Mc 7, 34), perquè cadascun de vosaltres, que estava a punt d'acostar-se a la gràcia, comprenés sobre què seria interrogat i es recordés què havia de respondre. Crist, en l'evangeli, com llegim, va celebrar aquest misteri quan va curar el sord-mut.
Posteriorment t'ha estat obert el Sant dels Sants, has entrat al sacrari de la regeneració. Recorda el que t'ha estat demanat, reflexiona sobre el que has respost. Has renunciat al diable i a les seves obres, al món, a la seva dissolució i als seus plaers. La teva paraula és custodiada no en una tomba de morts, sinó al llibre dels vius. Davant del font has vist el levita, has vist el sacerdot, has vist el summe sacerdot. No facis cas de l'aparença exterior de la persona, sinó del carisma del ministeri sagrat. És davant d'àngels que has parlat, com està escrit: Els llavis del sacerdot han de custodiar la ciència i de la seva boca es busca l'ensenyament, perquè ell és l'àngel del Senyor dels exèrcits (cf. Ml 2, 7). No es pot equivocar, no es pot negar. És un àngel qui anuncia el regne de Crist, qui anuncia la vida eterna. Has de jutjar-lo no per l'aparença, sinó per la funció. Reflexiona sobre el que t'ha donat, pondera la importància del seu deure, reconeix què fa ell.
Entrat, doncs, per veure el teu adversari, al qual es suposa que hi has renunciat amb la boca, gira't cap a l'orient: perquè qui renuncia al diable es dirigeix cap a Crist, el mira de cara.

Inici del tractat «Sobre els misteris» de sant Ambrosi, bisbe