L’economia de salvació de Déu, el nostre salvador, consisteix a aixecar l’home de les seves caigudes i a fer-lo tornar a la intimitat divina, alliberant-lo de l’alienació a la qual l’havia portat la desobediència. La venuda de Crist en la carn, els exemples de vida evangèlica, els patiments, la creu, la sepultura, la resurrecció són per a la salvació de l’home perquè tingui de nou, mitjançant la imitació de Crist, l’adopció a fill de la qual estava dotat al principi.
Per a l’autenticitat de la vida cristiana és, doncs, necessari imitar no només els seus exemples de dolçor, d’humilitat i de paciència manifestats durant la vida, sinó també la seva pròpia mort. Ho diu sant Pau, imitador de Crist, que es va fer conforme a ell «en la mort, amb l’esperança d’arribar a la resurrecció dels morts» (Flp 3, 11).
Ma com podem fer-nos conformes a la mort d’ell? Fent-nos enterrar amb ell mitjançant el bateig. Quin és, doncs, el mode de la sepultura i quin el fruit de la seva imitació? Primer de tot és necessari interrompre el mode de viure d’abans. Però ningú pot arribar a això si no neix de nou, segons les paraules del Senyor. La regeneració, en efecte, com emergeix de la pròpia paraula, és l’inici d’una segona vida. Per això, abans d’iniciar una segona vida, cal posar fi a la primera. A aquells que han arribat al final de la volta a l’estadi, se’ls dona una mica de pausa i de descans abans de fer-los començar una altra volta. Així també en el canvi de vida apareix necessari que la mort s’interposi entre la primera i la segona vida, i que aquesta mort constitueixi el fi de la condició anterior i l’inici de la futura.
I com hem de morir, és a dir, complir la baixada als inferns? Imitant la sepultura de Crist mitjançant el bateig. En efecte, els cossos d’aquells que són batejats, d’una certa manera, són enterrats en l’aigua. Per això el bateig significa d’una manera arcana la deposició de les obres de la carn, segons el que diu l’Apòstol: «En ell vau ser circumcisos també, d’una circumcisió, però, no feta per mà d’home, mitjançant la despullament del nostre cos de carn, sinó de la veritable circumcisió de Crist. Amb ell, en efecte, vau ser enterrats junts en el bateig» (Cl 2, 11).
I el bateig, d’una certa manera, lava l’ànima de les brutícies, que s’acumulen sobre ella a causa de les tendències de la carn, segons el que està escrit: «lavame i seré més blanc que la neu» (Sal 50, 9). Per aquest motiu nosaltres coneixem un únic bateig de salvació, atès que única és la mort al món i única la resurrecció dels morts, de les quals coses figura és el bateig.

Del llibre «Sobre l’Esperit Sant» de sant Basili Mag, bisbe