Veu, estimats, com és gran i meravellosa la caritat, i com no es pot expressar adequadament la seva perfecció. Qui és digne de trobar-s'hi, sinó aquells que Déu ha volgut fer dignes? Preguem, doncs, i demanem a la seva misericòrdia de ser trobats en la caritat, lliures de tot esperit de partit, irreprotxables.
Totes les generacions des d'Adam fins al present han passat; aquells, en canvi, que per gràcia de Déu són trobats perfectes en la caritat, romanen, obtenen la llar reservada als bons i seran manifestats en l'arribada del regne de Crist. Està escrit, en efecte: Entreu a les vostres cambres; per un moment, encara que sigui breu, fins que no hagi passat la meva ira i el meu furore. Aleshores em recordaré del dia favorable i us faré sorgir dels vostres sepulcres (cf. Is 26, 20; Ez 37, 12).
Beats nosaltres, estimats, si practiquem els manaments del Senyor en la concòrdia de la caritat, perquè per mitjà de la caritat ens siguin remesos els nostres pecats. Està escrit, en efecte: Beats els que se'ls han remès les culpes i perdonat tota iniquitat. Beat l'home a qui Déu no imputa cap mal i a la boca del qual no hi ha engany (cf. Sal 31, 1).
Aquesta proclamació de beatitud concerneix aquells que Déu ha elegit per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor. A ell la glòria pels segles dels segles. Amen.
Implorem el perdó de tot el mal que hem comès a causa de la insídia de l'enemic. Aquells que van ser instigadors de revolta i de dissonància, han de considerar bé allò que ens uneix en l'esperança. Aquells, en efecte, que passen la seva vida en la por i en la caritat, prefereixen incorre ells mateixos en els tormentes, abans que veure-hi caure el seu proïsme. Desitgen molt més patir ells mateixos el biaix, que comprometre aquella concòrdia tan bella i santa pròpia de la nostra tradició. És millor per a l'home confessar els seus pecats, que endurir el seu cor. Qui, doncs, entre vosaltres és noble de cor, misericordiós, ple de caritat? Digui, aleshores: Si per causa meva han sorgit animositats, rebel·lions, discòrdies i divisions, marxo, me'n vaig on vulgueu i faré allò que la comunitat m'ordenarà, sempre que el ramat de Crist visqui en pau amb els presbíters legítimament establerts.
Qui farà això s'adquirirà gran glòria en Crist i tot home l'acollirà. «Del Senyor, en efecte, és la terra i tot el que conté» (Sal 24, 1). Això fan i faran aquells que condueixen una vida divina, de la qual mai hauran de penedir-se.

De la «Carta als Corintis» de sant Climent I, papa