Quanta és de preuada la gràcia del Senyor, quanta és d'alta la seva dignitat i magnífica la seva bondat envers nosaltres! Ell ha volgut que nosaltres celebréssim la nostra pregària davant d'ell i l'invocéssim amb el nom de Pare, i com Crist és Fill de Déu, així nosaltres també ens anomenéssim fills de Déu. Aquest nom cap de nosaltres s'atreveria a pronunciar-lo en la pregària, si ell mateix no ens hagués permès de pregar així. Hem de recordar, doncs, i saber, germans molt estimats, que, si diem Déu nostre Pare, hem de comportar-nos com a fills de Déu, perquè de la mateixa manera amb què nosaltres ens complau Déu Pare, així ell també es complauï de nosaltres.
Comportem-nos com a temple de Déu, perquè es vegi que Déu habita en nosaltres. I el nostre actuar no sigui en contradicció amb l'esperit, perquè, des del moment que hem començat a ser criatures espirituals i celestials, no hem de pensar ni fer sinó coses espirituals i celestials, ja que el mateix Senyor diu: «Qui m'honori, jo també l'honaré; qui em desprestigi serà objecte de desprestigi» (1 Sam 2, 30).
També el beat Apòstol en una de les seves cartes ha escrit: «No pertanyeu a vosaltres mateixos; en efecte, heu estat comprats a preu alt. Glorifiqueu, doncs, Déu en el vostre cos!» (1 Cor 6, 20).
Després d'això diem: «Sigui santificat el teu nom», no perquè desitgem a Déu que sigui santificat pels nostres pregàries, sinó perquè demanem al Senyor que en nosaltres sigui santificat el seu nom. D'altra banda, de qui pot ser santificat Déu, quan és ell mateix qui santifica? Ell va dir: «Sigueu sants, perquè jo també sóc sant» (Lv 11, 45). Per això nosaltres demanem i supliquem que, santificats pel bateig, perseverem en el que hem començat a ser. I això ho demanem cada dia. En efecte, tenim necessitat d'una santificació quotidiana. Com que pecam cada dia, hem de purificar-nos dels nostres delictes amb una santificació ininterrompuda.
Quina és, doncs, la santificació que és operada en nosaltres per la misericòrdia de Déu, ho anuncia l'Apòstol dient: «Ni els immorals, ni els idolatres, ni els adúlters, ni els efeminats, ni els sodomites, ni els lladres, ni els avaros, ni els borratxos, ni els maledicents, ni els rapinyaires heretaran el regne de Déu. I així éreu alguns de vosaltres; però heu estat lavats, heu estat santificats, heu estat justificats en el nom del Senyor Jesucrist i en l'Esperit del nostre Déu!» (1 Cor 6, 9-11). Ens diu santificats en el nom del Senyor Jesucrist i en l'Esperit del nostre Déu. Nosaltres preguem perquè en nosaltres romangui aquesta santificació. I com que el Senyor i jutge nostre imposa a qui ha estat per ell guarit o ressuscitat de no pecar mai més, perquè no li passi res de pitjor, demanem-li dia i nit que guardi en nosaltres aquella santedat i aquella vida, que ve de la seva gràcia.
Sant Ciprià, bisbe màrtir