L'Església és un gran vaixell guiada per l'Esperit i pels homes

La Chiesa és com un gran vaixell que navega pel mar del món. Batejada com és pels diversos flots d'adversitats, no s'ha d'abandonar, sinó guiar.

Grans timoners foren els primers pares, com Climent i Corneli i molts altres a Roma, Ciprià a Cartago i Atanasi a Alexandria. Ells, en temps dels emperadors pagans, governaven el vaixell de Crist, més aviat la seva caríssima Esposa. Ensenyaren, lluitaren, es van afanyar i patiren fins a donar el seu sang.

En pensar en aquestes coses i en altres semblants, la por i l'espant m'han envaït i gairebé m'han submergit (cf. Sal 54,6) les tenebres dels meus pecats. Per tant, hauria volgut abandonar completament el timó de l'Església, si hagués trobat precedents similars en els Pares o en les Sagrades Escriptures. Però, no podent-ho fer, la meva ànima cansada recorre a aquell que per mitjà de Salomó diu: «Confia en el Senyor amb tot el cor i no t'apoguis a la teva intel·ligència; en tots els teus passos pensa en ell i ell aplanarà els teus camins» (Prov 3,5-6). I en un altre lloc: «El nom del Senyor és una torre molt forta. El just s'hi refugia i hi és a seguretat» (Prov 18,10).

Estem fermes en la justícia i preparem les nostres ànimes per a la temptació per obtenir l'ajut de Déu i diguem-li: «Senyor, tu has estat per nosaltres refugi de generació en generació» (Sal 89,1).

Confia en ell que ha posat sobre les nostres espatlles aquest pes. Allò que nosaltres sols no som capaços de portar, portem-lo amb el seu ajut. Ell és omnipotent i diu: «El meu jou és dolç i el meu càrrec lleuger» (Mt 11,30).

Estem fermes en la batalla fins al dia del Senyor, perquè ens han caigut a sobre dies d'angoixa i de tribulació. Morim, si Déu vol, per les lleis santes dels nostres pares, per poder aconseguir amb ells l'herència eterna.

No som gossos muts, no som espectadors silenciosos, no som mercenaris que fugen del llop, sinó pastors sol·lícits i vigilants sobre el ramat de Crist. Prediquem els dissenys de Déu als grans i als petits, als rics i als pobres. Anunciem-los a totes les classes i a totes les edats fins que el Senyor ens doni força, a temps oportú i importú, a aquella manera que sant Gregori va escriure en la seva «Regla Pastoral».

Sant Bonifaci, bisbe i màrtir