«Ell donarà ordre als seus àngels de custodir-te en tots els teus passos» (Sal 90, 11). Donin gràcies al Senyor per la seva misericòrdia i pels seus prodigis envers els fills dels homes. Donin gràcies i diguin entre les nacions: coses grans ha fet el Senyor per ells. Oh Senyor, què ès l'home, per tenir-ne cura o perquè t'hi dones pensament? T'hi dones pensament, n'ets solícit, en tens cura. Finalment, els envies el teu Unigènit, hi fas descendir el teu Esperit, els promets fins i tot la visió del teu rostre. I per demostrar que el cel no descuida res que ens pugui ser àtil, ens poses al costat aquests esperits celestials, perquè ens protegeixin, i ens instruïssin i ens guïessin. «Ell donarà ordre als seus àngels de custodir-te en tots els teus passos». Aquestes paraules quanta reverència han de suscitar en tu, quanta devoció han de portar-te, quanta confiança han d'infondre't! Reverència per la presència, devoció per la benevolència, confiança per la custòdia. Són presents, doncs, i són presents per a tu, no només amb tu, sinó també per a tu. Són presents per protegir-te, són presents per fer-te bé.

Fins i tot si els àngels són simples executors d'ordres divines, se'ls ha de ser agraìt perquè obeeixen a Déu pel nostre bé.

Seiem doncs devots, seiem agra&igrct;ts a protectors tan grans, estimem-los, honorem-los tant com podem i tant com hem de fer.
Tot l'amor i tot l'honor vagi a Déu, del qual deriva enterament el que ès dels àngels i el que ès nostre. D'ell ve la capacitat d'estimar i d'honrar, d'ell el que ens fa dignes d'amor i d'honor.
Estimem afectuosament els àngels de Déu, com aquells que seran un dia els nostres cohereus, mentre que, de moment, són les nostres guies i tutors, constituìts i preposats per a nosaltres pel Pare. Ara, en efecte, som fills de Déu. Ho som, fins i tot si actualment no ho comprenem clarament, perquè som encara nens sota administradors i tutors i, en conseqùència, no difereixem en res dels servents. A més, fins i tot si som encara nens i ens queda un camí tan llarg i tan perillòs, què hem de temer sota protectors tan grans?

No poden ser vençuts ni sedùits i, molt menys, seduir, ells que ens custodien en tots els nostres camins. Són fidels, són prudents, són poderosos. Perquè tremolar? Només seguim-los, estiguem a prop seu i romanguem sota la protecció del Déu del cel.

Sant Bertran, abat