Entrem a la fortalesa fondata sobre Crist, pedra molt sòlida que mai no vacil·la. Esforcem-nos amb tot l'emprenyament per romandre-hi. Es verificarà llavors sobre nosaltres el dit: «Ell ha establert els meus peus sobre la roca, ha fet segurs els meus passos» (Sal 39, 3). Així, bé fonamentats i fets segurs, donem-nos ara a la contemplació per considerar què vol el Senyor de nosaltres, què li agradi i què torni grat als seus ulls. Sabem que «tots quant manquem en moltes coses» (Gc 3, 2) i que el nostre esforç malauradament es dirigeix contra la seva santa voluntat, en lloc d'unir-s'hi i adherir-s'hi. Humiliem-nos, doncs, sota la mà poderosa del Déu altíssim i busquem de qualsevol manera reconèixer-nos com realment som als ulls de la seva misericòrdia, dient: «Sana'm, Senyor, i seré sanat, salva'm i jo seré salvat» (Jer 17, 14). Podem fer també aquesta altra pregària: «Miserícordia, Senyor; sana'm, contra tu he pecat» (Sal 40, 5).

Quan l'ull del cor s'ha esclarit a la llum d'aquesta pregària, rebutgem l'amargor que vol entrar en el nostre esperit, i obrim-nos més aviat a la gran alegria que hi ha en reposar sobre l'Esperit de Déu. Més que la voluntat de Déu, quina és en nosaltres, contemplem la voluntat de Déu en si mateixa. En efecte, «en la voluntat de Déu es troba la vida» (Sal 29, 6 volg.). El que concorda amb la seva voluntat és, sens dubte, per a nosaltres més útil i més responedor a les nostres exigències.

Conservem amb sol·licitud la vida de l'ànima i, amb una mateixa cura, abstenim-nos de seguir camins que no s'ajustin amb ella. Quan ja hem fet algun progrés en el camí espiritual sota la guia de l'Esperit Sant, que també sondeja les profunditats de Déu, sortim de nosaltres i entrem en ell que és tan bo. Preguem amb el profeta per conèixer la seva voluntat, i visitem ja no el nostre cor, sinó el seu temple dient: «En mi s'abat l'ànima meva, per això de tu em recordo» (Sal 41, 7).

Hem de mirar-nos a nosaltres mateixos i dolernos dels nostres pecats en relació a la salvació. Però hem de mirar també Déu, respirar en ell per tenir la joia i la consolació de l'Esperit Sant. D'una banda ens vindrà la por i la humilitat, de l'altra l'esperança i l'amor.

Sant Bernat, abat