Els sàrments formen part de la Vinya

El Senyor diu de si mateix que és la vinya, volent mostrar la necessitat que nosaltres siguem arrelats en el seu amor, i l'avantatge que ens prové d'estar units a ell. Aquells que estan units a ell, i d'alguna manera incorporats i empeltats, els compara amb els sàlzes. Aquests són fets participants de la seva mateixa natura, mitjançant la comunicació de l'Esperit Sant. En efecte, l'Esperit Sant de Crist ens uneix a ell.

Nosaltres ens hem acostat a Crist en la fe per una bona deliberació de la voluntat, però participem de la seva natura per haver obtingut d'ell la dignitat de l'adopció. En efecte, segons sant Pau, «Qui s'uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit» (1 Cor 6, 17).

Nosaltres som edificats sobre Crist, nostre soste i fonament, i som anomenats pedres vives i espirituals per a un sacerdoci sant i per al temple de Déu en l'esperit. No podem ser edificats si Crist no es constitueix com a nostre fonament. La mateixa cosa s'expressa amb l'analogia de la vinya.

Diu que és ell mateix la vinya i gairebé la mare i la nodrissa dels sàlzes que n'hi broten. En efecte, hem estat regenerats per ell i en ell en l'Esperit per portar fruits de vida, però de vida nova que consisteix essencialment en l'amor operós envers d'ell. Aquells d'abans eren fruits podrits d'una vida decadent.

Som, a més, conservats en l'ésser, inserits d'alguna manera en ell, si ens atenem fermament als sants manaments que ens van ser donats, si posem tota cura en conservar el grau de noblesa obtingut, i si no permetem que sigui contristat l'Esperit que habita en nosaltres, aquell Esperit que ens revela el sentit de la inhabitat divina.

La manera en què nosaltres som en Crist i ell en nosaltres, ens l'explica sant Joan: «D'això es coneix que nosaltres restem en ell i ell en nosaltres: ell ens ha fet donació del seu Esperit» (1 Jv 4, 13).

Com l'arrel comunica als sàlzes les qualitats i la condició de la seva natura, així el Verbe unigènit de Déu confereix als homes, i sobretot a aquells que estan units a ell mitjançant la fe, el seu Esperit, els concedeix tota mena de santedat, confereix l'afinitat i la parentela amb la seva natura i la del Pare, alimenta l'amor i procura la ciència de tota virtut i bondat.

Sant Ciril·l d'Alexandria, bisbe