Il Fill de Déu és el primogènit entre molts germans; sent únic per naturalesa, mitjançant la gràcia s'ha associat a molts, perquè siguin un sol amb ell. En efecte, «a tots els que l'han acollit, ha donat poder de convertir-se en fills de Déu» (Jn 1, 12). Havent-se fet, doncs, fill de l'home, ha fet fills de Déu molts. Si n'ha associat, doncs, molts, ell que és únic en el seu amor i en el seu poder; i ells, tot i ser molts per generació carnal, són amb ell un sol per generació divina.
El Crist és únic, perquè Cap i Cos formen un tot. El Crist és únic, perquè és fill d'un únic Déu al cel i d'una única mare a la terra.
S'han junts molts fills i un sol fill. Com en efecte Cap i membres són junts un sol fill i molts fills, així Maria i l'Església són una sola i moltes mares, una sola i moltes verge. Totes dues mares, totes dues verge, totes dues conceben per obra de l'Esperit Sant sense concupiscència, totes dues donen al Pare fills sense pecat. Maria sense cap pecat ha engendrat al cos el Cap, l'Església en la remissió de tots els pecats ha parit al Cap el cos.
Totes dues són mares de Crist, però cap de les dues engendra el tot sense l'altra.
Per això justament en les Escriptures divinement inspirades allò que és dit en general de la verge mare Església, s'entén singularment de la verge mare Maria; i allò que es diu en manera especial de la verge mare Maria, cal referir-ho en general a la verge mare Església; i allò que es diu d'una de les dues pot ser entès indiferentment de l'una i de l'altra.
També l'ànima fidel individual pot ser considerada com a Esposa del Verbo de Déu, mare, filla i germana de Crist, verge i fèrtil. Es diu, doncs, en general per a l'Església, en manera especial per a Maria, en particular també per a l'ànima fidel, de la mateixa Saviesa de Déu que és el Verbo del Pare: Entre tots aquests vaig buscar un lloc de repòs i en l'herència del Senyor em vaig establir (cf. Sir 24, 12). Herència del Senyor en manera universal és l'Església, en manera especial Maria, en manera particular cada ànima fidel. Al tabernacle del ventre de Maria Crist va habitar nou mesos, al tabernacle de la fe de l'Església fins al fi del món, en el coneixement i en l'amor de l'ànima fidel per l'eternitat.

Dels «Discursos» del beat Isaac de la Estrella, abat