Giovanni Crisostomo, vescovo
Andreu, després d'haver estat amb Jesús i d'haver après tot allò que Jesús li havia ensenyat, no va tancar en si mateix el tresor, sinó que va córrer de pressa cap al seu germà per comunicar-li la riquesa que havia rebut. Escolta bé el que li va dir: «Hem trobat el Messies (que vol dir el Crist)» (Jn 1, 41). Ves de quina manera notifica allò que havia après en poc temps? D'una banda mostra quanta força de persuasió tenia el Mestre sobre els discípols, i de l'altra revela el seu interès sol·lícit i diligent pel seu ensenyament.
La d'Andreu és la paraula d'un que esperava amb ansietat la venuda del Messies, que n'esperava la descendència del cel, que va tremolar de goig quan el va veure arribar, i que va córrer a comunicar als altres la gran notícia.
Dient immediatament al germà allò que havia sabut, mostra quant li volia bé, com estava afeccionat als seus estimats, quant sincerament era premurosa de tendre'ls la mà en el camí espiritual.
Mira també l'ànima de Pere, des del principi docil i a punt per a la fe: immediatament corre sense preocupar-se de res més. De fet diu: «El va conduir a Jesús» (Jn 1, 42). Ningú, certament, condemnarà la fàcil condiscendència de Pere en acollir la paraula del germà sense haver examinat abans llargament les coses. És probable, de fet, que el germà li hagi narrat els fets amb més precisió i més llargament, mentre els evangelistes compendien tot el seu relat preocupant-se de la brevetat. D'altra banda no es diu tampoc que hagi cregut sense fer preguntes, sinó que Andreu «el va conduir a Jesús», confiant-lo a ell perquè ho après tot directament d'ell. Hi havia alhora un altre disciple i també ell va ser conduït de la mateixa manera.
Si Joan Baptista dient: Escolta l'Anyell de Déu, i encara: Escolta aquell que bateja en l'Esperit (cf. Jn 1, 29. 33), va deixar que un ensenyament més clar sobre això vingués de Crist mateix, certament amb motius encara més vàlids es va comportar d'aquesta manera Andreu, no considerant-se capaç de donar una explicació completa i exhaustiva. Per això va conduir el germà a la mateixa font de la llum amb tanta premura i goig que no va esperar ni un instant.
Dels «Sermons sobre l'evangeli de Joan» de sant Joan Crisòstom, bisbe
La d'Andreu és la paraula d'un que esperava amb ansietat la venuda del Messies, que n'esperava la descendència del cel, que va tremolar de goig quan el va veure arribar, i que va córrer a comunicar als altres la gran notícia.
Dient immediatament al germà allò que havia sabut, mostra quant li volia bé, com estava afeccionat als seus estimats, quant sincerament era premurosa de tendre'ls la mà en el camí espiritual.
Mira també l'ànima de Pere, des del principi docil i a punt per a la fe: immediatament corre sense preocupar-se de res més. De fet diu: «El va conduir a Jesús» (Jn 1, 42). Ningú, certament, condemnarà la fàcil condiscendència de Pere en acollir la paraula del germà sense haver examinat abans llargament les coses. És probable, de fet, que el germà li hagi narrat els fets amb més precisió i més llargament, mentre els evangelistes compendien tot el seu relat preocupant-se de la brevetat. D'altra banda no es diu tampoc que hagi cregut sense fer preguntes, sinó que Andreu «el va conduir a Jesús», confiant-lo a ell perquè ho après tot directament d'ell. Hi havia alhora un altre disciple i també ell va ser conduït de la mateixa manera.
Si Joan Baptista dient: Escolta l'Anyell de Déu, i encara: Escolta aquell que bateja en l'Esperit (cf. Jn 1, 29. 33), va deixar que un ensenyament més clar sobre això vingués de Crist mateix, certament amb motius encara més vàlids es va comportar d'aquesta manera Andreu, no considerant-se capaç de donar una explicació completa i exhaustiva. Per això va conduir el germà a la mateixa font de la llum amb tanta premura i goig que no va esperar ni un instant.
Dels «Sermons sobre l'evangeli de Joan» de sant Joan Crisòstom, bisbe
