Déu ha derogat els antics sacrificis perquè la nova llei del Senyor nostre Jesucrist, lliure del jou de la coacció, tingués una ofrena que no és obra dels homes. Diu, en efecte: Quan els vostres pares van sortir de l'Egipte, els vaig prescriure, potser, d'ofre'm holocausts i sacrificis? Vaig donar, en canvi, aquest manament: Ningú de vosaltres no guardi rancor en el cor contra el seu proïsme, i no ameu el fals jurament (cf. Jr 7, 22-23).
Per tant, si no som insensats, hem de comprendre el sentiment de bondat del nostre Pare; ell, en efecte, ens parla perquè vulgui que nosaltres, en buscar-nos d'acostar-nos a ell, no ens equivoquem a imitació dels antics jueus. A nosaltres, doncs, diu així: Sacrifici per al Senyor és un cor contrit, olor suau per al Senyor és l'esperit que glorifica aquell que l'ha creat (cf. Sl 50, 19).  
Per això, germans, hem d'atendre amb gran cura a la nostra salvació, perquè el Maligne no s'insinui en nosaltres per seduir-nos i fer-nos perdre el bé de la vida.
El Senyor va dir també aquestes paraules: «No jeuneu més com feu avui, així com fer sentir en alt el vostre soroll. És potser com aquest el dejuni que desitjo, el dia en què l'home es mortifica?» (Is 58, 4-5). Déu mostra clarament qual és la seva voluntat dient: Escolta el dejuni que jo desitjo: Deslliga tota cadena d'injustícia, trenca els llaços dels contractes obtinguts amb la violència, deixa lliures els oprimits i retorna'ls tot deute, anul·la tota obligació injusta. Divideix el teu pa amb els famolencs, i quan veus algú que és nu, vesteix-lo, i acull a casa teva aquells que no tenen sostre (cf. Is 58, 6-10).
Fugim, doncs, de la vanitat i detestem absolutament tot mal i tota conducta dolenta. No aïlleu-vos, tancant-vos en vosaltres mateixos, com si ja fossiu justificats, però reuneu-vos junts i busqueu allò que és d'avantatge per a tots. En efecte, l'Escriptura diu: «Aïts dels que es creuen savis i es tenen per intel·ligents» (Is 5, 21).
Fem-nos espirituals, fem-nos temple consagrat a Déu. Per quant depèn de nosaltres, meditem sobre la por de Déu i esforcem-nos a observar els seus manaments, per trobar goig en la seva llei.
El Senyor jutjarà el món sense preferències de persones (cf. 1 Pt 1, 17). Cadascú rebrà segons allò que ha fet: si haurà estat bo, la seva justícia caminarà davant seu; si haurà estat dolent, es trobarà davant la recompensa de la seva maldat. No passi que restem inactius quan som cridats i ens adormim en els nostres pecats, i així el príncep del mal adquireixi poder sobre nosaltres i ens arrenci del regne de Déu.
Compreneu també això, germans meus: si després de tants miracles i prodigis fets per al poble escollit ells han estat abandonats, vigilem que no es verifiqui també en nosaltres el dit: «Molts són cridats, però pocs escollits» (Mt 22, 14).

De la Carta, dita de Bernat