Qui, qui estima les seves ovelles dona la vida per elles

«Jo soc el bon Pastor; conec les meves ovelles», és a dir, les estimo, «i les meves ovelles em coneixen» (Jn 10, 14). Com a dir obertament: corresponen a l'amor de qui les estima. El coneixement precedeix sempre l'amor de la veritat.

Demaneu-vos, germans molt estimats, si sou ovelles del Senyor, si el coneixeu, si coneixeu la llum de la veritat. Parlo no només del coneixement de la fe, sinó també del de l'amor; no només del creure, sinó també de l'operar. L'evangelista Joan, de fet, explica: «Qui diu: Conec Déu, i no observa els seus manaments, és mentider» (1 Jn 2, 4).

Per això en aquest mateix pas el Senyor immediatament afegeix: «Com el Pare em coneix a mi i jo conec el Pare, i dono la vida per les ovelles» (Jn 10, 15). Com si digués explícitament: d'això resulta que jo conec el Pare i sóc conegut pel Pare, perquè dono la meva vida per les meves ovelles; és a dir, jo demostro en quina mesura estimo el Pare des de l'amor amb què moro per les ovelles.

D'aquestes ovelles diu de nou: Les meves ovelles escolten la meva veu i jo les conec i elles em segueixen. Jo dono a elles la vida eterna (cf. Jn 10, 14-16). D'elles havia dit poc abans: «Si algú entra a través meu, serà salvat; entrarà i sortirà i trobarà pastura» (Jn 10, 9). Entrarà és a dir en la fe, sortirà de la fe a la visió, de l'acte de creure a la contemplació, i trobarà els pastos en el banquet etern.
Les seves ovelles trobaran els pastos, perquè qualsevol qui el segueix amb cor senzill és nodrit amb un aliment eternament fresc. Quins són els pastos d'aquestes ovelles, si no els íntims gojos del paradís, que és eterna primavera? De fet, pastura dels elegits és la presència del rostre de Déu, i mentre el contemplem sense por de perdre'l, l'ànima es sacia sense fi del menjar de la vida.

Busquem, doncs, germans molt estimats, aquests pastos, en els quals podem alegrar-nos en companyia de tants conciutadans. La mateixa alegria d'aquells que són feliços ens atregui. Reanimem, germans, el nostre esperit.

S'encengui la fe en allò que ha cregut. Els nostres desigs s'encenguin pels béns superns. D'aquesta manera estimar serà ja un caminar.

Cap contrarietat ens distregui de la alegria de la festa interior, perquè si algú desitja arribar a la meta establerta, cap asperesa del camí valdrà a retenir-lo. Cap prosperitat ens sedueixi amb les seves llicors, perquè ximple és aquell viatger que durant el seu recorregut s'atura a mirar els bonics prats i oblida d'anar allà on tenia intenció d'arribar.

Sant Gregori Magne papa