È venut el regne de la vida i è estat destruìt el domini de la mort. Ha aparegut una generació diferent, i una vida diferent i una manera de viure diferent. La nostra mateixa natura ha patit un canvi.
Quina è aquesta generació? Aquella que no prové del sang, ni de la voluntat de l'home, ni de la voluntat de la carn, sinó que è estat creada per Déu (cf. Jn 1, 13). Com pot succeir això? Escolta i t'ho explicaré breument.
Aquesta nova descendència è concebuda mitjanç la fe, è donada a llum a través de la regeneració del bateig, té com a mare l'Església, succiona el llet de la seva doctrina i les seves institucions. Després té com a menjar el pa celestial. La seva edat madura è constituìda per un alt estil de vida. Els seus matrimonis són la familiaritat amb la saviesa. Els seus fills són l'esperança, la seva casa è el regne, la seva herència i riquesa són les alegries del paradís. El seu final, a més, no è la mort, sinó aquella vida eterna i beatificada que è preparada per a aquells que n'ès dignes.
"Aquest è el dia que ha fet el Senyor" (Sal 117, 24), dia ben diferent d'aquells que foren establerts al principi de la creació del món i que es mesuren amb el transcurs del temps. Aquest dia marca l'inici d'una nova creació. Perquè en aquest dia Déu crea un cel nou i una terra nova, com afirma el Profeta. I quin cel? El firmament de la fe en Crist. I quina terra? Un cor bo, com va dir el Senyor, una terra avìda de la pluja que l'irriga i que produeix una collita abundosa d'espirs.
En aquesta creació el sol representa una vida pura, i les estrelles les virtuts; l'aire una bona conducta; la mar «la profunditat de la riquesa de la saviesa i de la ciència» (Rm 11, 33). Les herbes i els brots són la bona doctrina i la Sagrada Escritura, de què es nodreix el poble, ramat de Déu. Les plantes fruiteres, a més, representen l'observància dels manaments.
En aquest dia è creat el veritable home a imatge i semblança de Déu. I no ha de ser el teu món aquest principi: «Aquest dia que ha fet el Senyor»? Aquest dia i aquesta nit que el Profeta va dir diferents dels altres dies i de les altres nits?     
Però encara no hem explicat allò que en aquesta gràcia è més important. Aquest dia ha destruìt els patiments de la mort. Aquest dia ha donat al món el primogènit dels morts.
"Jo pujo", diu «al meu Pare i Pare vostre, Déu meu i Déu vostre» (Jn 20, 17). Oh, notícia confortant i esplendorosa! Aquell que s'ha fet home per a nosaltres, sent l'únigenit Fill de Déu, per fer-nos els seus germans, es presenta com a home davant del Pare, per portar amb ell tots aquells que li són units.

Dels Discursos de sant Gregori de Nissa, bisbe