Oh don preciósissim de la creu! Quina esplendor apareix a la vista! Tot bellesa i tot magnificència. Arbre meravellós a la vista i al gust, i no imatge parcial del bé i del mal com l'arbre de l'Edèn.
És un arbre que dona la vida, no la mort, il·lumina i no ofusca, obre l'accés al paradís, no n'expulsa.
Sobre aquest fusta puja Crist, com un rei sobre el carro triomfal. Venç el diable, senyor de la mort, i allibera el gènere humà de la servitud del tirà.
Sobre aquest fusta puja el Senyor, com un valent combatent. Rep ferides en la batalla a les mans, als peus i al costat diví. Però amb aquest sang guarix les nostres lividures, és a dir, la nostra natura ferida per la serp verinosa.
Abans vam ser morts per la fusta, ara en canvi per la fusta recuperem la vida. Abans vam ser enganyats per la fusta, ara en canvi amb la fusta escacem la serp astuta. Nous i extraordinaris canvis! En lloc de la mort ens és donada la vida, en lloc de la corrupció la immortalitat, en lloc de la deshonra la glòria.
Per això no sense raó exclama el sant Apòstol: «Quant a mi, no tingui altra glòria que en la creu del nostre Senyor Jesucrist, mitjançant la qual el món per a mi ha estat crucificat, com jo per al món» (Gal 6, 14).
Aquella suma saviesa que va florir de la creu va fer vana la superba saviesa del món i la seva arrogant estultícia. Els béns de tota mena, que ens van venir de la creu, han eliminat els gèrmens de la maldat i de la malícia. Al principi del món, només figures i signes premonitoris d'aquesta fusta notificaven i indicaven els grans esdeveniments del món. Estigues atent, doncs, tu, qui siguis, que tens gran desig de conèixer. No és veritat que Noè no va evitar per a si, per a tots els seus familiars i també per al bestiar, la catàstrofe del diluvi, decretada per Déu, en virtut d'un petit fusta? Pensa en la vara de Moisès. No va ser potser un símbol de la creu? Va canviar l'aigua en sang, va devorar les serps fictícies dels magos, va colpejar la mar i la va dividir en dues parts, va tornar després les aigües de la mar al seu curs normal i va submergir els enemics, va salvar en canvi aquells que eren el poble legítim. Tal va ser també la vara d'Aaron, símbol de la creu, que va florir en un sol dia i va revelar el sacerdot legítim. També Abraham va prefigurar la creu quan va lligar el fill sobre la pila de llenya.
La mort va ser morta per la creu i Adam va ser restituït a la vida. De la creu tots els apòstols s'han gloriats, cada màrtir n'ha estat coronat, i cada sant santificat. Amb la creu hem vestit Crist i ens hem despullat de l'home vell. Mitjançant la creu nosaltres, ovelles de Crist, hem estat reunits en un únic ovell i estem destinats a les eternes mansions.

Dels «Discursos» de sant Teòdor Estudita, abat