El cos i la sang de Jesús ens salven
L'Unigènit Fill de Déu, volent fer-nos participants de la seva divinitat, va assumir la nostra natura i es va fer home per fer-nos, d'homes, déus.
Tot allò que va assumir, el va valorar per la nostra salvació. Va oferir, en efecte, a Déu Pare el seu cos com a víctima sobre l'altar de la creu per la nostra reconciliació. Va vessar el seu sang fent-lo valer com a preu i com a lavatori, perquè, redimits de l'humiliant esclavitud, fossim purificats de tots els pecats.
Perquè restés en nosaltres, finalment, un record constant d'un benefici tan gran, va deixar als seus fidels el seu cos com a aliment i el seu sang com a beguda, sota les espècies del pa i del vi.
Oh inapreciable i meravellós banquet, que dona als comensals salvació i alegria sense fi! Què hi pot haver de més preciós? No ens són servides les carns dels vedells i dels cabrits, com a la llei antiga, sinó que ens és donat com a aliment Crist, veritable Déu. Què hi ha de més sublim d'aquest sacrament?
En realitat, cap sacrament és més saludable que aquest: per la seva virtut s'esborren els pecats, creixen les bones disposicions, i la ment s'enriqueix de tots els carismes espirituals. A l'Església l'Eucaristia s'ofereix pels vius i pels morts, perquè profiti a tots, havent estat instituïda per la salvació de tots.
En fi, ningú pot expressar la suavitat d'aquest sacrament. Per mitjà d'ell es degusta la dolçor espiritual en la seva pròpia font i es fa memòria d'aquella altíssima caritat, que Crist ha demostrat en la seva passió.
El va instituir l'Eucaristia en l'última cena, quan, celebrada la Pasqua amb els seus discípols, estava a punt de passar del món al Pare.
L'Eucaristia és el memorial de la passió, el compliment de les figures de l'Antiga Aliança, la més gran de totes les meravelles operades per Crist, el meravellós document del seu amor immens pels homes.
Sant Tomàs d'Aquino
