La llei i el pacte han patit mutacions totals. En efecte, Déu va canviar el primer pacte amb Adam i n'imposà un altre a Noè. Després en va establir un altre amb Abraham, actualitzat posteriorment amb el que va tancar amb Moisès. Com, però, tampoc el pacte mosaïc no era observat, ell va fer una aliança nova amb l'última generació. Aquesta no havia de ser més mutada. En efecte, a Adam havia imposat la llei de no menjar de l'arbre de la vida, a Noè va fer aparèixer un arc de Sant Martí als núvols, a Abraham, ja elegit per la seva fe, va imposar posteriorment la circumcisió, com a caràcter i signe per als posteriors. Moisès tingué l'anyell pasqual, com a propiciació per al poble. Tots aquests pactes diferien l'un de l'altre. No obstant això, la veritable circumcisió, aprovada per aquell que ha donat aquests pactes, és aquella de la qual parla Jeremies quan diu: «Circumcidau el vostre cor» (Jer 4, 4). Que si va ser ferm el pacte que Déu va concloure amb Abraham, també aquest és ferm i durador, ni es podrà més establir una altra llei per iniciativa tant de quells que són fora de la llei, com dels subjectes a la llei.
En efecte, ell va donar la llei a Moisès amb totes les seves observàncies i els seus preceptes; però, com que no els observaven, va fer vanes tant la llei com els profetes, prometent que donaria un nou pacte, que va dir que seria diferent del primer, encara que el donador d'ambdós fos únic. El pacte, doncs, que va prometre de donar és aquest: «Tots em coneixeran, des del més petit fins al més gran d'ells». I en aquest pacte no hi ha més la circumcisió de la carn i un signe distintiu del poble.
Déu, en les diverses generacions, va establir lleis, que van ser vàlides fins que li va agradar, i després van caure en desús com diu l'Apostol: En el passat el regne de Déu va assumir formes diferents en els diferents temps.
No obstant això, el nostre Déu és veritable, i els seus preceptes són fermíssims: i qualsevol pacte, en el seu temps, va ser mantingut ferm i veritable, i aquells que són circumcisos en el cor tenen la vida per la nova circumcisió que s'opera al Jordà, és a dir, en el batejat rebut per la remissió dels pecats.
Josué, fill de Nun, va fer circumcidar de nou el poble amb un ganivet de pedra, quan amb el seu poble va creuar el Jordà; Jesús, el nostre Salvador, fa de nou circumcidar amb la circumcisió del cor les nacions que han cregut en ell, i que van ser lavades en el batejat i circumcides amb l'espasa, que és la paraula de Déu, més tallant que una espasa de doble fil (cf. Eb 4, 12).
Josué, fill de Nun, va fer entrar el poble a la terra promesa; Jesús, el nostre Senyor, va prometre la terra de la vida a tots aquells que han passat el veritable Jordà i han cregut i van ser circumcisos en l'interior del seu cor.
Beat, doncs, aquells que van ser circumcisos en l'interior del cor, i són renaixuts de les aigües de la segona circumcisió. Ells rebran l'herència amb Abraham, cap de família fidel i pare de totes les nacions, perquè la seva fe li va ser computada a justícia.

Dels «Demonstracions» d'Afraat, bisbe