Afirma l'Escriptura: «Feliços els misericordiosos, perquè trobaran misericòrdia» (Mt 5, 7). La misericòrdia no ocupa l'últim lloc entre les benediccions. Observa també: Feliç l'home que té cura del miserable i del pobre (cf. Sal 40, 2) i de la mateixa manera: Bon és qui és compassiu i presta (cf. Sal 111, 5). En un altre lloc es llegeix també: Tot el dia el just té compassió i presta (cf. Sal 36, 26). Conseguiu-nos la benedicció, fem que siguem anomenats comprensius, busquem ser benevolents. Ni la nit suspengui els teus deures de misericòrdia. No diguis: «Tornaré enrere i demà et donaré ajuda». Cap interval s'interposi entre la teva intenció i l'obra de beneficència. La beneficència, en efecte, no permet dilacions. Trenc el teu pa per a l'afamat i introdueix els pobres i els sense sostre a casa teva (cf. Is 58, 7) i fes-ho això amb ànim alegre i sol·lícit. T'ho diu l'Apostol: Quan fas obres de misericòrdia, fes-ho amb goig (cf. Rm 12, 8) i la gràcia del benefici que portes et serà llavors duplicada per la sol·licitud i la tempestivitat. En efecte, allò que es dona amb ànim trist i per construcció no resulta agradable i no té res de simpàtic.
Quan practiquem les obres de misericòrdia, hem de ser alegres i no plorar: «Si allunyaràs de tu la mesquinitat i les preferències», és a dir, l'estretor i la discriminació, així com les vacil·lacions i les crítiques, la teva recompensa serà gran. «Aleshores la teva llum s'aixecarà com l'alba i la teva ferida es tancarà aviat» (Is 58, 8). I qui és que no desitgi la llum i la salut?
Per tant, o servents de Crist, seus germans i cohereus, si considereu que la meva paraula mereix alguna atenció, escolteu-me: mentre ens és donat de fer-ho, visitem Crist, curem Crist, alimentem Crist, vestim Crist, allotgem Crist, honrem Crist no només amb la nostra taula, com alguns han fet, ni només amb els ungüents, com Maria Magdalena, ni només amb el sepulcre, com Josep d'Arimatea, ni amb les coses que serveixen per a la sepultura, com Nicodè, que estimava Crist només per la meitat, i tampoc finalment amb l'or, l'encens i la mirra, com van fer, ja abans d'aquests esmentats, els Mags. Però, atès que el Senyor de tots vol la misericòrdia i no el sacrifici, i atès que la misericòrdia val més que milers d'anyells grassos, oferim-li precisament aquesta en els pobres i en aquells que avui són aviltats fins a terra. Així, quan ens n'anem d'aquí, serem rebuts als eterns tabernacles, en la comunió amb Crist Senyor, al qual sigui glòria pels segles. Amen.

Dels «Discursos» de sant Gregori de Nazianz, bisbe