El beat Apostol ens ha fet saber que dos homes van donar principi al gènere humà, és a dir, Adam i Crist. Dos homes iguals pel que fa al cos, però diferents pel mèrit. Molt semblants en les membra, però molt diferents per la seva pròpia origen. «El primer home, Adam, va esdevenir un ésser vivent, però l'últim Adam va esdevenir esperit donador de vida» (1 Cor 15, 45).
Aquell primer va ser creat per aquest últim, del qual va rebre l'ànima per viure. Aquest s'ha fet a si mateix, perquè és tal que no podria esperar la vida d'un altre, ell que és l'únic a donar a tots la vida. Aquell va ser plasmat de fang vilíssim, aquest ve al món del siu nobilíssim de la Verge. En aquell la terra va ser transformada en carn, en aquest la carn és elevada fins a Déu.
I què més? Aquest és el segon Adam que va plasmar el primer i li va imprimir la seva imatge. I així va succeir després que ell en va prendre la natura i el nom, per no haver de perdre allò que ell havia fet a la seva imatge. Hi ha un primer Adam i hi ha un últim Adam. El primer té un principi, l'últim no té fi. És precisament aquest últim el que és veritablement el primer, atès que diu: «Jo sóc, jo sol, el primer i també l'últim» (Is 48, 12).
«Jo sóc el primer», és a dir, sense principi; «jo sóc l'últim», perquè sense fi. «No va ser primer el cos espiritual», diu l'Apostol, «sinó el animal, i després l'espiritual» (1 Cor 15, 46). Certament la terra ve abans del fruit, però la terra no és tan preuada com el fruit. Aquella requereix lamentacions i fadigues, aquest dona aliment i vida. Justament el profeta s'enorgulleix d'aquest fruit, dient: La nostra terra ha donat el seu fruit (cf. Sal 84, 13). Quin fruit? Evidentment aquell del qual diu en un altre lloc: «El fruit de les teves entrailles posaré sobre el teu tron» (Sal 131, 11). «El primer home, tret de la terra, diu l'Apostol, és de terra; el segon home, en canvi, que ve del cel, és celestial». I continua: «Qual és l'home fet de terra, així són els de terra, però qual el celestial, així també els celestials» (1 Cor 15, 47- 48). Com és que aquells que no són nascuts així podran ser trobats celestials, no restant, és a dir, allò que eren quan van néixer, sinó continuant sent allò que van esdevenir quan van néixer de nou? És això, germans, el motiu pel qual l'Esperit celestial amb la seva llum divina fértilitza la font verge. Aquells que la font fangosa havia posat al món en la pobra condició de terrestres, la nova font els fa néixer celestials i els condueix a la semblança del seu autor diví. Per tant, ara regenerats, ara reformats a imatge del nostre creador, complim allò que mana l'Apostol: «Com hem portat la imatge de l'home de terra, així portarem la imatge de l'home celestial» (1 Cor 15, 49).
Regenerats ara a semblança del nostre Senyor i adoptats per Déu com a fills, portem tota la imatge del nostre Autor, portem-la amb total semblança, no en la majestat que només a ell competeix, sinó en aquella innocència, simplicitat, mansedum, paciència, humilitat, misericòrdia, pau, amb què s'ha dignat a esdevenir com nosaltres i ser-nos semblant.

Dels «Discursos» de Sant Pere Crisòleg, bisbe