Ben que en el mateix misteri de la Incarnació del Senyor els senyals de la seva divinitat haguessin estat sempre clars, tanmateix la solennitat d'avui ens manifesta i ens revela de moltes maneres que Déu ha aparegut en cos humà, perquè la nostra natura mortal, sempre envoltada en la foscor, no perdrés, per ignorància, allò que ha meregut de rebre i posseir per gràcia.
De fet, aquell que va voler néixer per a nosaltres, no va voler romandre amagat de nosaltres; i per això es manifesta d'aquesta manera, perquè aquest gran misteri de pietat no esdevingui ocasió d'error.
Aquest dia els mags, que el cercaven resplendent entre les estrelles, el troben que plora al pessebre. Aquest dia els mags veuen clarament, envoltat en draps, aquell que tant de temps es van conformar a contemplar de manera obscura als astres. Aquest dia els mags consideren amb gran estupor allò que veuen al pessebre: el cel baixat a la terra, la terra elevada fins al cel, l'home en Déu, Déu en l'home, i aquell que el món sencer no pot contenir, tancat en un cos minúscul.
Vejant, creuen i no discuteixen i el proclamen per allò que és amb els seus dons simbòlics. Amb l'encens el reconeixen Déu, amb l'or l'accepten com a rei, amb la mirra expressen la fe en aquell que havia de morir.
D'aquí el pagà, que era l'últim, és esdevingut el primer, perquè llavors la fe dels gentils va ser com si fos inaugurada per la dels mags.
Aquest dia Crist és baixat al llit del Jordà per a rentar els pecats del món. El mateix Joan atesta que ell és venut precisament per a això: «Ets l'anyell de Déu, ets aquell que pren el pecat del món» (Jn 1, 29). Aquest dia l'esclau té entre les mans el senyor, l'home Déu, Joan Crist; el té per a rebre el perdó, no per a donar-lo.
Aquest dia, com diu el Profeta: La veu del Senyor és sobre les aigües (cf. Sl 28, 23). Quina veu? «Aquest és el meu Fill estimat, en qui m'he complagut» (Mt 3, 17).
Aquest dia l'Esperit Sant es posa sobre les aigües sota forma de colom, perquè, com el colom de Noè havia anunciat que el diluvi universal havia cessat, així, a indicació d'aquest, es comprenés que l'eterna naufragi del món havia acabat; i no va portar com aquell una branca de l'antic olivera, sinó que va efondre tota la fertilitat del nou crisma sobre el cap del nou progenitor, perquè s'adomplís allò que el Profeta havia predit: «Déu, el teu Déu, t'ha consagrat amb oli d'alegria a preferència dels teus iguals» (Sl 44, 8).
Aquest dia Crist dona inici als portents celestials, canviant les aigües en vi; però l'aigua havia de canviar-se després en el sacramento de la sang, perquè Crist vessés, a qui vol beure, calaços purs de la plenitud de la seva gràcia. S'adomplia així el dit del Profeta: Com és preuat el meu calaço que desbordava! (cf. Sl 22, 5).

Dels «Discursos» de Sant Pere Crisòleg, bisbe