«Com la cérvol desitja els cursos d'aigua, així l'ànima meva desitja tu, Déu» (Sal 41, 2). Per tant, com aquells cérvols desitgen els cursos d'aigua, així també els nostres cérvols que, allunyant-se de l'Egipte i del món, han matat el faraó en les seves aigües i han submergit el seu exèrcit en el bateig, després de la mort del diable, desitgen les fonts de l'Església, és a dir, el Pare, el Fill i l'Esperit Sant.
Que el Pare sigui font, està escrit al profeta Jeremies: «M'han abandonat a mi, font d'aigua viva, per excavar-se cisternes esquerdes que no retenen l'aigua» (Jer 2, 13). Del Fill, a més, llegim en un passatge: «Han abandonat la font de la Saviesa» (Bar 3, 12). Finalment, de l'Esperit Sant es diu: «Qui begui de l'aigua que jo li donaré..., (aquesta) es convertirà en ell en font d'aigua que brolla per a la vida eterna» (Jn 4, 14). L'evangelista explica el passatge dient que aquesta paraula del Senyor es refereix a l'Esperit Sant. Els textos citats demostren clarament que el misteri de la Trinitat és la triple font de l'Església.
A aquesta font desitja l'ànima del creient, aquesta font desitja l'ànima del batejat, dient: La meva ànima té set de Déu, font viva (cf. Sal 41, 3). No ha desitjat, doncs, fredament de veure Déu, sinó que l'ha desitjat amb tota la gana, n'ha tingut una set ardentíssima. Abans de rebre el bateig parlaven entre ells i deien: «Quan vindré i veuré el rostre de Déu?» (Sal 41, 3). Mira, s'ha complert allò que demanaven; han vingut i estan drets davant el rostre de Déu i s'han presentat davant l'altar i el misteri del Salvador.
Admesos a rebre el Cos de Crist i renaixuts en la font de la vida, parlen amb confiança i diuen: M'avançaré al lloc del tabernacle admirable, fins a la casa de Déu (cf. Sal 41, 5 Vulgata). La casa de Déu és l'Església, aquest és el tabernacle admirable, perquè en ell es troba «la veu de l'alegria i de la lloança i el cant de qui s'asseu al banquet».
Vós que us heu vestit de Crist i, seguint la nostra guia, mitjançant la paraula de Déu heu estat traïts com a peixets a l'escorxador fora dels remolins d'aquest món, diu doncs: En nosaltres s'ha transformat la naturalesa de les coses. En efecte, els peixos, que són extrets de la mar, moren. Els apòstols, en canvi, ens han extret de la mar d'aquest món i ens han pescat perquè, des de morts, fossim vivificats. Fins que érem al món, els nostres ulls miraven cap a la profunditat de l'abisme i la nostra vida estava immersa en el fang, però, després d'haver estat arrancats dels flots, hem començat a veure el sol, hem començat a contemplar la veritable llum i emocionats per una alegria extraordinària, diem a la nostra ànima: «Espera en Déu: encara podré lloar-lo, ell, salvació del meu rostre i meu Déu» (Sal 41, 6).

sant Jeroni, sacerdot i doctor de l'Església