L'Esperit Sant és com l'aigua que corre i penetra arreu

«L'aigua que jo li donaré esdevindrà en ell font d'aigua que brolla per la vida eterna» (Jn 4, 14). Nova espècie d'aigua que viu i brolla, però només brolla per a qui n'és digne. Per què la gràcia de l'Esperit és anomenada aigua? Certament perquè tot necessita l'aigua. L'aigua és generadora de les herbes i dels animals. L'aigua de la pluja baixa del cel. Baixa sempre de la mateixa manera i forma, però produeix efectes multiformes. Altres són els efectes produïts a la palmera, altres a la vinya i així en totes les coses, tot i ser sempre d'una única naturalesa i no poder ser diferent de si mateixa. La pluja, de fet, no baixa diferent, no canvia a si mateixa, però s'adapta a les necessitats dels éssers que la reben i esdevé per a cadascun d'ells aquell don providencial de què necessiten.

Da la mateixa manera, també l'Esperit Sant, tot i ser únic i d'una sola forma i indivisible, distribueix a cadascú la gràcia com vol. I com un arbre assecat, rebent l'aigua, torna a brotar, així l'ànima pecadora, feta digna del don de l'Esperit Sant mitjançant la penitència, porta raïms de justícia. L'Esperit pertany a una única substància, però, per disposició divina i pels mèrits de Crist, opera efectes múltiples.

De fet, es serveix de la llengua d'un per a la saviesa. Il·lumina la ment d'un altre amb la profecia. A un atorga el poder d'expulsar els dimonis, a un altre concedeix el don d'interpretar les divines Escriptures. Fortaleix la temperança d'aquest, mentre a aquell ensenya la misericòrdia. Inspira a un fidel la pràctica del dejuni, a altres formes ascètiques diferents. Hi ha qui d'ell aprèn la saviesa en les coses temporals i qui fins i tot rep d'ell la força d'acceptar el martiri. En un l'Esperit produeix un efecte, en un altre en produeix un altre, tot i romandre sempre igual a si mateix. Així es verifica el que està escrit: «A cadascú se li dona una manifestació particular de l'Esperit per a l'utilitat comuna» (1 Cor 12, 7).

Tova i lleugera la seva arribada, fragrant i suau la seva presència, molt lleuger el seu jou. La seva arribada és precedida dels raigs brillants de la llum i de la ciència. Arriba com a germà i protector. De fet, ve a salvar, a sanar, a ensenyar, a exhortar, a fortificar i a consolar. Primer il·lumina la ment de qui el rep i després, mitjançant aquest, també dels altres.

I com aquell que abans es trobava en les tenebres, a l'aparició sobtada del sol rep la llum a l'ull del cos i el que abans no veia, ara el veu clarament, així també aquell que ha estat considerat digne del don de l'Esperit Sant, és il·luminat a l'ànima i, elevat per damunt de l'home, veu coses que abans no coneixia.

Sant Ciril de Jerusalem, bisbe