La pregària dels salms és l'instrument musical de les virtuts

Què hi ha de més dolç que un salm? Per això el mateix David diu magníficament: «Lloreu el Senyor: és bonic cantar al nostre Déu, dolç és lloar-lo com li convene» (Sal 146, 1). Veritablement! El salm és, en efecte, benedicció per als fidels, lloança a Déu, himne del poble, aclamació de tots, paraula universal, veu de l'Església, professió i cant de fe, expressió d'autèntica devoció, goig de llibertat, crit de júbil, so de lletícia. Mitiga la ira, allibera de les preocupacions, aixeca de la tristesa. És protecció a la nit, instrucció al dia, escut en la por, festa en la santedat, imatge de tranquil·litat, penja de pau i de concòrdia que, a manera de lira, de veus múltiples i diferents n'extreu una única melodia. El salm canta l'alba del dia, el salm en fa ressonar el capvespre.
En el salm el gust competeix amb l'ensenyament. Alhora es canta per plaer i s'aprèn per instrucció. Què hi ha que no trobis quan llegeixes els salms? En ells llegeixo: «Cant d'amor» (Sal 44, 1) i em sento inflamada pel desig d'un amor sant. En ells passo en revista les gràcies de la revelació, els testimonis de la resurrecció, els dons de la promesa. En ells aprenc a evitar el pecat, i a no avergonyir-me de la penitència pels pecats.
Què és, doncs, el salm, sinó l'instrument musical de les virtuts, tocant el qual amb el plectre de l'Esperit Sant, el venerable profeta fa ressonar a la terra la dolçor del so celestial? Modulava els acords de veus diferents sobre les cordes de la lira i de l'arpa, que són restes d'animals morts, i així eleva cap al cel el cant de la divina lloança. D'aquesta manera ens ensenyava que primer s'ha de morir al pecat i només després es pot establir en aquest cos la varietat de les diferents obres de virtut amb les quals rendir al Senyor l'homenatge de la nostra devoció. 
David ens ha ensenyat, doncs, que cal cantar, que cal salmear a l'interior del cor com també cantava Pau dient: «Pregaré amb l'esperit, però pregaré també amb l'intel·ligència; cantaré amb l'esperit, però cantaré també amb l'intel·ligència» (1 Cor 14, 15). David ens ha dit que cal formar la nostra vida i els nostres actes a la contemplació de les coses superiors, perquè el plaer de la dolçor no exciti les passions del cos, de les quals la nostra ànima és oprimida i no alliberada.
El sant profeta ens ha recordat que ell salmeava per alliberar la seva ànima i per això va dir: «Et cantaré sobre la lira, o sant d'Israel. Cantant les teves lloances exultaran els meus llavis i la meva vida, que tu has rescatat» (Sal 70, 22-23).

Sant Ambròs, bisbe