«Les recolliré dels pobles i les reuniré de totes les regions. Les tornaré a la seva terra i les faré pasturar als monts d'Israel» (Ez 34, 13).
Per «monts d'Israel» s'han d'entendre les pàgines de les Sagrades Escriptures. Allà pastureu, si voleu pasturar amb seguretat. Tot allò que escoltareu d'aquella font, gaudiu-ne amb plaer; tot allò, en canvi, que és fora d'ella, rebutgeu-ho. Per no anar errant en la boira, escolteu la veu del pastor. Reuneu-vos als monts de les Sagrades Escriptures. Allà trobareu les delícies del vostre cor, allà no hi ha res de venenos, res de danyós: només pastures ubèrquies. Vine només tu; ovelles sàlves, vine; només tu pastura als monts d'Israel.

«I al llarg dels rierols i en tot lloc habitat del país» (Ez 34, 13 volg.). En efecte, dels monts, dels quals hem parlat, han brotat els rius de la predicació evangèlica quan per tota la terra s'ha difós la seva veu (cf. Sal 18, 5) i tota contrada de la terra s'ha fet frondosa i fèrtil per pasturar-vos les ovelles.

«Les conduiré a excel·lents pastures i el seu ovell serà als monts alts d'Israel: allà reposaran en un bon ovell» (Ez 34, 14), és a dir, on puguin trobar repòs, on puguin dir: Es troba bé. On puguin reconèixer: És veritat, és clar, no ens enganyem. Trobaran repòs en la glòria de Déu, com a casa seva. «I dormiran», és a dir, reposaran, en grans delícies.

«I tindran pastures frondoses als monts d'Israel» (Ez 34, 14). Ja he parlat d'aquests monts d'Israel, monts florits, cap als quals aixequem les mirades perquè d'allà ens vingui l'ajuda. Però la nostra ajuda ens ve del Senyor, «que ha fet el cel i la terra» (Sal 123, 8).

En efecte, perquè la nostra esperança no s'aturés als monts florits, després d'haver dit: «Faré pasturar les meves ovelles als monts d'Israel», va afegir immediatament: «Jo mateix conduiré les meves ovelles al pasturatge» (Ez 34,15). Aixeca la teva mirada cap als monts, d'on vindrà la teva ajuda, però no oblidi qui diu: «Jo les conduiré al pasturatge». Perquè l'ajuda et ve del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

I conclou així: I les faré pasturar com és just, amb judici (cf. Ez 34, 16). Considera com ell sol sap pasturar el ramat, perquè sol ell el pastura com és just, amb judici. Quin home, en efecte, és capaç de jutjar un altre home? El món és ple de judicis precipitats. Aquell del qual hauríem de desesperar, aquí que de sobte es converteix i es fa excel·lent. Aquell del qual ens hauríem esperat molt, de sobte s'allunya del bé i es fa pèssim. Ni el nostre temor, ni el nostre amor són estables i segurs.

Què sigui avui cadascú home, a penes ho sap l'home mateix. No obstant això, fins a un cert punt ell sap què és avui, però no ja allò que serà demà. Només Déu, doncs, pastura amb judici, distribuint a cadascú el seu: a qui això, a qui allò, segons que li és degut. Ell, en efecte, sap allò que fa. Pastura amb judici aquells que ha redimit, ell que s'ha sotmès a un judici humà. Doncs és ell sol qui pastura amb judici.

Sant Agustí, bisbe